RETRAT D’UNA FAMILÍA DE CAPA SUPERIOR (1911)

Martí Roger va ser un palafrugellenc que ens ha deixat uns retrats fantàstics de les families obreres palafrugellenques. Avui en llegirem un que he extret de la seva obra “Els tipus socials del a producció suro-tapera” publicat al 1911.

Com que estem molt centrats a principis de segle XXI, tenia ganes que la gent es fes una idea de com vivien les families obreres d’aleshores. Avui posarem un exemple d’una família obrera que arriba bé a final de mes, i la setmana vinent en veurem una altra que te prou feines.

Martí Roger explica que:

“L’obrer de qui ara vaig a ocupar-me es de l’época actual [1911]. L’he pogut estudiar en tots els seus aspectes sense haver d’acudir als meus records; i per aquesta raó em detindré un xic en exposar la seva vida.

Es casat, i actualment té 3 fills: de vint-i-dos anys, de divuit i de catorze respectivament. [3 nois].

Viu en els baixos d’una petita casa per la qual paga de lloguer 18 pessetes al mes i que es compon d’una cuina no molt petita, que serveix també de menjador amb sortida a un petit pati; una sala amb una arcova, que dona a la banda del carrer, una habitació fosca i una petita entrada.

L’aspecte general de la casa es agradable per la netedat, cosa que demostra les bones condicions de la dona per saber portar una casa. A la cuina s’hi veu un armari de fusta, no molt ple, però contenint la vaixella necessària; una taula i mitja dotzena de cadires. Penjats d’alguns claus de la paret, hi ha algun que altre utensili de cuina; i sobre una enfila, alguns gots de vidre i pots de metall dels dits aporcellanats. A l’habitació fosca hi ha un llit no molt gran, però tampoc petit, on dormen els dos fills petits; un catre en el qual dorm el gran; dues cadires en no molt bon estat i un renta-mans.

A l’arcova hi ha el llit de matrimoni i una gran caixa, quasi quadrada, en el qual se guarden alguns vestits; i una cadira vella, a més d’un penjador clavat a la paret. A la sala hi ha una calaixera i tres cadires noves que fan molt de goig. Penjats a la paret hi ha alguns cromos i gravats, amb els llurs marcs corresponents;  i a sobre la calaixera un rellotge despertadors, a més d’alguns altres petits objectes que suposo d’adorn, perquè, amb el cop d’ull que els vaig donar en la ràpida visita, no vaig poder precisar què eren. A la finestra que dona al carrer hi ha unes cortinetes per impedir als que passen per davant la vista de l’interior de l’avitació. Me consta que la calaixera es força plena de roba blanca, i que a la caixa de l’arcova hi ha unes quantes flaçades de llana i de cotó per al rigor de l’ivern.

L’alimentació d’aquesta família es com la de la majoria dels obrers de capa superior. A l’olla no y manca un bon tall de carn ni gallina, a excepció dels dies que es substituïda per oca; i solen menjar també pollastres, perquè la dona en cria aprofitant el petit pati.

Al matí, ans d’anar al treball, prenen cafè, que compren als que el passen a vendre pels carrers. Per esmorzar solen menjar sopes i el que va sobrar del sopar del dia abans; per dinar, escudella i carn d’olla; qualsevol friolera, amb una bona llesca de pa, per berenar; i una bona bullida de llegums o de verdura, a més d’un plat de carn o d’estocafix per sopar. Tots veuen vi en tots els apats.

Tot això no dona idea del cost de l’alimentació; però, pel que diu la dona, que abans passava amb cuatre duros i ara no fa amb cinc, ni potser amb i mig, no crec aventurat fixar aquesta quantitat si es te present que ella compta entre aquestes despeses les de la llum i carbó, les d’agulles, fil i tot lo necessari per conservar en bon estat les robes de la casa i les de vestir, i a més també lo poc que emplea per a la manutenció de l’aviram.

Tan el matrimoni com els fills van vestits molt decentment, i no els manca roba per a les festes, a més de la que usen per els dies feiners i la que es posen per treballar.

Els dos fills grans paguen dispesa: l’un 6 pessetes i mitja, i l’altre 6; corrent totes les altres despeses per compte d’ells. Així que el matrimoni sols paga el vestir i calçar d’ells dos i del fill petit; […]

El petit completa la seva instrucció anant a una escola nocturna, per la qual paga la mensualitat de 10 rals (2,5 ptes.); afegint a això l’import de llibres, paper, plomes, etc 

La quota ordinària de la germandat es d’una pesseta al mes; i la conducta al metge d’un duro per mig any.

El marit es soci d’un casino d’obrers en el qual la quota es de 60 centims mensuals; i quasi tots els dies hi va a prendre mig cafè, a excepció dels diumenges qu’l pren sencer; i de tan en tan sol prendre una cervesa. Aquestes, a més del fumar, són les despeses pròpies del marit.

La dona i el petit, i devegades tota la família, van els diumenges al cinematògraf, i algunes vegades al teatre.

HE calculat que a les diversions familiars pugen unes 50 pessetes, i les despeses del marit uns 30 duros (150 ptes). […]

El d’ingressos es ben aviat comptat: totes les entrades surten del treball dels individus.

El cap de la casa es un carrador dels bons, d’aquells que començaren escairant i enrodonint, i seguiren fent taps; deixant aviat de treballar a tant el mil per convertir-se en carrador, feina per a la qual se veia més apte, per estar més en consonància amb el seu caràcter ordenat. Això no vol dir que de jove no fes un xic el calavera i no seguís els companys que celebraven el dilluns.

Al casar-se ja havia carrat trefins, però no d’una manera seguida, com ara fa uns quinze anys: avui guanya 18 rals de jornal (4,5 ptes).

Dels dos fills grans, l’un es carrador, i triador l’altre. L’un guanya 14 rals (3,5 ptes) i l’altre 13 (3,25 ptes), i paguen dispesa, com ja he dit, 6 pessetes i mitja i 6 respectivament [setmanalment].

Al fill petit l’ha fet aprendre a taper per les facilitats que ha trobat gracies a un amic seu, qui s’ha ofert a ensenyar-lo: i espera que, agradant-li com sembla que li agrada aquesta feina, podrà ser un bon taper o dels que fan cap net. Entretant ve a guanyar 30 rals cada setmana com a promedi.

La dona havia sigut triadora, però fa algun temps que’s cuida sols de les feines de la casa; i guanya quelcom amb la cria de l’aviram, que, comptant baix, calculo en 5 duros.

Encara queda un altre ingrés, i es els beneficis del consum que reparteix la cooperativa de que formen part, en la qual solen gastar uns 20 duros cada trimestre; per la qual raó, oscil·lant dits beneficis entre els 10 i 14 per 100, no es exagerat calcular aquest ingrés en 9 duros.

INGRESSOS

Guanys del cap de casa: 290 dies de treball a 4,50 ptes                            1.305 ptes

Guanys del fill petit: 52 setmanes a 7,50 ptes                                              390 ptes

Entregues dels dos fills grans en paga de la manutenció (12,5 ptes/set)    650 ptes

Productes de la cria de l’aviram                                                                      25 ptes

Benfici del consum de la cooperativa                                                             45 ptes

TOTAL                                                                                                        2.415 PTES

DESPESES

Lloguer de la casa abitació                                                                            216 ptes

Alimentació de la família, compresa la llum                                              1.430 ptes

Vestir i calçar del matrimoni i fill petit, i regals pels altres                           250 ptes

Entreteniment mobiliari                                                                                  50 ptes

Instrucció del petit                                                                                          40 ptes

Germandat                                                                                                      12 ptes

Metge                                                                                                              10 ptes

Casino                                                                                                           7,20 ptes

Despeses del cap de la casa (begudes, fumar, etc.)                                     150 ptes

Diversions familiars (teatre, cinematògraf, etc.)                                            50 ptes

Imprevistos (per a malalties, etc.)                                                                     34,80

TOTAL                                                                                                         2.250 ptes

Com es veu aquesta família pot estalviar actualment 165 ptes cada any si els individus que la componen poden treballar. Segurament que els ingressos sempre han superat les despeses, unes vegades més i altres menys.

Perquè quan el fill gran tirà la quinta, féu concòrdia amb altres joves del poble, conseguint-se l’objecte de que cap d’ells anés per soldat, amb poc més de 150 duros; perquè, d’entre ells, els que sortiren soldats, foren un més que els que sortiren lliures. Per reunir dita quantitat no agueren d’emmanllevar diners a ningú; i ara tenen més de 600 ptes reunides, la major part dipositades a la societat cooperativa; I quan el segon tiri la quinta, compten tenir, si no y ha cap desgracia, més del necessari per evitar que agi d’anar per a soldat, ja sigui fent concòrdia si troba companys, o posant-lo en una societat de quintes.

Hi hagué alguns anys que no pogueren estalviar, perquè tots els nois han tingut el xarampió, i a més el segon necessità molts miraments a l’època de la crescuda, avent-se refet mercès als bons aliments i a no aver de fer grans esforços en el seu treball de triador, al qual se dedicà expressament per la poca salut. També el pare tingué, anys enrere, una malaltia, no molt llarga.

Si a aquesta família no li mana salut i feina, no té gens negre el pervindre: la vellesa no tindrà els inconvenients que té per a la major part dels obrers. Encara que aleshores agin d’augmentar el pressupost de despeses amb la calefacció (de la qual avui se passen perquè els iverns no són molt rigorosos, i passant les vetlles a la cuina no necessiten encendre braser ni estufa), els ingressos donaran de sobres si el treball es possible.

Aquí tenim un exemple molt detallat del que fou una familía obrera, que vigilant molt les despeses, aconseguia arribar a finals de mes, i fins i tot, estalviar un xic. No era pas la sort de tothom, i la setmana següent coneixerem un altre cas molt diferent.