Quan ens vam assabentar de l’esclat de la 1ª Guerra Mundial a Palafrugell? Segons expliquen els llibres d’història va esclatar el 28 de juliol de 1914. Però si mirem la premsa de l’època veiem que no és fins el 2 d’agost que es dona per confirmat, i a última hora, quan ja tenien totes les noticies per imprimir, els arriba la fatal noticia.
Així a la primera pàgina del Setmanari Baix Empordà del 2 d’agost de 1914 es parlarà de que l’esclat pot ser imminent, i en canvi a la tercer hi ha una noticia d’última hora!
ELS PERILLS DE LA CONFLAGRACIÓ EUROPEA
A l’hora que escribiin aqüestes ratIles, l’angunia del perill ens oprimeig el cor. Tenim l’espasa de la guerra sospesa sobre Europa i si no s’ inicia un retrocés en l’actitut de les potencies, es molt fácil que com un reguero de pólvora, la guerra fratricida s’encengui per tot Europa. Que Deu ens deslliuri dels horrors de la guerra. (BAIX EMPORDÀ 2/8/1914 pàg 1)
i a la 3ª pàgina es veuen obligats a escriure un ÚLTIMA HORA:
Ahir a última hora del vespre mentres estava en premsa el present nombre se ‘ns confirmà des de Barcelona que el Ministre de la Gobernació comunicá oficialment haber-se declarat la guerra entre Alemanva, Franca i Russia. No cal dir I’impresió que ocasioná la nova al esser coneguda per els greus perjudicis que induptablement ha de reportar a tot el mon. (BAIX EMPORDÀ 2/8/1914 pàg.3)
Pertant s’haurà d’esperar al següent número, el del 9 d’agost, per conèixer les primeres consequències de la guerra. Cal dir que em va sorprendre lo ràpid que Palafrugell es preparà per una guerra, de la qual ningú sabía com aniria. Així ho fan saber seguint aquests titulars:
CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE
Les primeres noticies
Les primeres noticies d’ esclatament de la guerra europea arribaren aqui el dissapte a les 5 de la tarde.
Intranquilitat
Al saber-se la nova de la declaració oficial de guerra, produí en aquesta vila la natural intranquilitat entre ‘Is comerciants i la classe treballadora, ja que veien que de durar gaire haurien de parar-se el treballs en les fabriques i es passaria una verdadera crisis económica.
Rezels injustificats
L’endemá de saber-se oficialment que la guerra era declarada la circulació de duros i pessetes era tant escassa que feia impossible el cambi deis bitllets de banc, encara que fossin no mes de 25 pessetes. Nosaltres podem assegurar que el Banc d’Espanya canvia tots els bitllets que se li presenten.
Crida als súbdits estrangers a files
Per ordre deis respectius Consulats foren cridats a files tots els subdits extrangers que desempenyaven carregs en aquesta vila.
La situació s’ agrava
Veient que la situació anava empitjorant les Cambres de Comerç de Palamós, Sant Feliu de Guixols i el Foment de l’industria tapera d’aquesta vila, se reuniren per pendre una determinació i encarregá an els nostres representants en Corts trasmetessin la queixa al Govern a fi de pendre les determinacions necessaries per un cas tant crític com el present.
Els preus deis queviures
Dimecres passat al reunir-se l’Ajuntament se va ocupar d’aquest problema, havent donat per part de I’ Arcalde senyor Morató les oportunes ordres a tots els dependents de l’Autoritat a fi de que ‘s pogués evitar se apugessin els articles de primera necessitat i es privés l’exportació d’ells a paissos extrangers.
Limitació del treball
La primera conseqüencia d’aquesta guerra es la limitació del treball en casi totes les fabriques de mes importancia en quines ja va acabar-se la setmana el dijous. Se diu que per la setmana entrant els fabricants han senyalat als obrers la setmana de tres jornals.
Cal dir que els jornals durant la guerra van baixar tan en dies com en pessetes. Segons un estudi que vaig poder fer de la Fàbrica de Can Genís, els sous van anar variant de 3,25 – 2,25 ptes pels homes i de 2,25 – 1,25 ptes. per les dones. L’Ajuntament de Palafrugell va fer mans i mànigues per donar feina als treballadors que perdien la feina principalment en obres de carreteres, pavimentació… Josep Torres i Jonama, des d’Amèrica, va enviar diners per renovar el carrer que avui porta el seu nom (anitgament carrer del sol) i ajudar a les families obreres a pagar el lloguer de les seves vivendes.
Però què més deia la noticia? seguia així:
En I’administració de correus
L’oficial administrador d’aquesta estafeta ha fixat un avís manat per la Superioritat, diguent que queda sospesa l’admissió i curs de la correspondencia ja ordinaria com cerlificats o ossegurats per Alemanya, Austria, Bosnia i Hezegovina.
En l’estació del Tranvía
Per el quefe d’estació d’aquesta vila, s’ha fixat en el saló d’espera un avís diguent que queda suprimit el servei de passatgers i mercaderíes a gran i petita velocitat, amb França aixís com també el transport de comestibles.
La Caixa d’ Estalvis de Palafrugell
La junta de Gobern de la Caixa d’Estalvis ha circulat la següent memoria als seus imponents: «La Junta de Govern d’aquesta entitat té gran satisfacció, avui que circunstancies anormals fan trontollar la vida económica d’ Espanya, de manifestar que l’estat floreixent de la Caixa fa que pugui salvaguardar integrament els cabals dels que depositaren en ella sa confiança.
Tot i així, proposen certes mesures per evitar que es buidin els comptes per l’efecte por:
Els imponents podrán retirar laquantat de 25 pessetes mes el 10 per 100 del seu capital el primer mes i en els successius solzament el 10 per 100 del capital.
La Cuina Econòmica Municipal de Palafrugell
Una de les mesures més importants que es van haver de prendre, va ser la creació d’una cuina econòmica municipal. Al Ple del 26/08/1914 apareix el primer comentari sobre el tema:
Acte seguit el Sr. Linares presenta una proposició demanant que I’Ajuntament se serveixi acordar, de conformitat amb lo que digui la Comissió d’Hisenda, la major quantitat amb que es pot subvencionar a la Junta d’Extinció de la Mendicitat i Protecció a l’lnfancia, a fi de poguer anar a l’implantació de una cuina económica aont puguin alimentar-se gratuitament els filis deis obrers que no treballin.
El 10 de setembre es farà arribar una circular a les families benestants del poble per a que col.laborin econòmicament en la preuada cuina:
Circular
Copiém a continuació la circular dirigida ais veins adinerats d’aquesta vila per el sosteniment de la susdita cuina: «El Ayuntamiento que tengo el honor de presidir, al objeto de conjurar en lo posible las terribles consecuencias que acarrea a esta Villa la guerra europea, ha acordado destinar todos los recursos que tiene presupuestados para obras públicas, al arreglo de caminos y otros servicios a fin de ocupar el mayor número posible de obreros sin trabajo. Los recursos expresados no podrán de mucho subvenir a las más apremiantes necesidades de [la vida, por cuyo motivo es absolutamente indispensable que coadyuven a la meritoria obra emprendida las clases pudientes de esta localidad.
Para hacer más llevadera dicha obra, se Implantará una cocina económica, de la que los obreros podrán surtirse con gran economía y, en su caso, se servirá gratuitamente a los más necesitados. Para el sostenimiento de la referida cocina económica se ha acordado también invitar a las ciases que puedan contribuir al referido objeto, y habiéndose considerado que V. es otra de las personas que pueden coadyuvar a la obra proyectada, se le invita por medio del ^presente para que contribuya; a cuyo fin espero que anotará al margen de este escrito la suma |por que desea suscribirse semanalmente. He de advertir a V. que se pasará a recoger el presente en el plazo de 24 horas. Ha de tenerse en cuenta que por falta de trabajo las necesidades de esta Villa son extraordinarias y por tal causa es evidente que ha de legarse al sacrificio para aminorarlas, si bien ha de suponerse también que éste no ha de tener mucha importancia, ya que es lógico suponer que no puede durar mucho tiempo la guerra que ocasiona tantos infortunios.
El Ayuntamiento confía en que todos sabrán comprender que las clases directoras deben contribuir a salvar en la medida de sus fuerzas tan críticas circunstancias y de este fmodo evitar los deplorables espectáculos que entraña la indigencia. Dios guarde a V. muchos años. Palafrugell 10 de Septiembre de 1914 El Alcalde.—Luis MORATÓ».
Un cop aconseguit el capital, ja només calia posar la cuina en funcionament i així es fa saber en una publicació l’11 d’octubre de 1914.
Dimars passat s’inaugurá la cuina económica municipal. L’éxit mes falaguer ha coronat els esforços de Ilurs organitzadors, superant al que creien els mes optimistes. L’excel-Ienl calitat del menjar i el bon gust que en ell s’hi trova ha mogut a totes les families obreres a utilitzar aquest servei que tant els ha de ajudar a viurér en circunslancies com les actuals.
Pel sosteniment d’ aquesla cuina compla semanalment l’Ajunlament amb la quantitat de 800 pts. sense comptar-hi els diners que ‘s fan de la venda del menjar que’s cuina. Els bonos acreditatius i que faculten a qui els posseieix per a anar a buscar lo que necessiti els venen en els estancs.
El dinar, comprenent escudella i carn d’olla, val l’ínfima quantitat de 15 céntims, i el sopar entenguent-se lo que per ell es cogui, també val 15 céntims. De manera que amb una quantitat relativament petita una familia pot alimentar-se be. Aquetla es la primera obra práctica que ha portal a cap l’Ajuntament i que en vista deis resultáts obtinguts ens plau felicitar a son iniciador Sr. Linares i la Comissió encarregada de llur funcionament i que está composta dels regidors Srs. Gabriel Bretxa, president Caries Serra, Josep Bofill, Sebastiá Ferrer i Pere Oliveres.
Segons la publicació del Museu del Suro de Palafrugell, l’Estoig, la cuina econòmica s’inaugurà el 6 d’octubre de 1914, i s’instal.là a la casa núm. 2, 4 i 6 del carrer Sant Martí. Cap al final de la guerra fou traslladada a l’Hospital de malalts pobres.
Donaven racions gratuïtes per dinar i per sopar als pobres i treballadors sense feina, i la resta podia comprar bons econòmics a l’estanc. També van arribar a vendre racions de llet en pot, de vaca i cabra.
En la imatge que ens acompanya podem veure el Pressupost de la Cuina Econòmica Municipal des del dia de la seva inaguració (6 d’octubre) a 31 de desembre de 1914. Podem veure que els 76% dels ingressos provenen principalment de les donacions de les families benestants palafrugellenques i que l’Ajuntament només proporciona el 6,7%.
D’octubre a desembre de 1914 es van donar 22.624 racions per dinar, de les quals 7.215 eren gratuïtes.I per sopar, es varen donar 9.387 de les quals 6.488 eren gratuïtes.
Si ens fixem només amb les families més necessitades, les que havien perdut la feina i pertant necessitaven el bo gratuït, i ho mirem per mesos, a l’octubre per dinar es van donar 30 racions diàries gratuïtes, 87 al novembre i 117 al desembre.
Si fem un salt en el temps, i mirem altres pressupostos publicats a la premsa, el gener de 1916 s’havia passat ja a 152 dinars gratuïts diaris; i a l’agost de 1917 en donaven 131.
Segons fa constar la premsa de l’època, el nombre de families que depenien d’aquest servei – tan els que obtenien bons gratuïts com els que compraven tiquets a l’estanc – al 1916 era de 90 families i al 1917 de 84 families, amb un total d’individus de 348 i de 320 respectivament. En una població de quasi bé 9.000 habitants (Al 1910 era de 8.952 i al 1920 va disminuir a 8.796) això representava quasi bé un 4% de la població.
D’aquesta manera van afrontar els nostres avantpassats l’esclat de la Primera Guerra Mundial que suposar una gran sacssejada. Per a qui estigui interessat en més coses sobre aquest tema podeu apuntar-vos a fer la visita guiada “El moviment obrer a principis de segle XX a Palafrugell”.
Fins la propera!
