Nou programa de ràdio a Palafrugell “Trossets Compartits”

Aquest 18 de setembre, coincidint amb el meu aniversari, estreno programa de ràdio a Ràdio Palafrugell, el qual podreu escoltar cada dimecres a les 12h del migdia. Agraeixo moltíssim al seu director Rubén … haver-me donat l’oportunitat de portar a terme aquest projecte endavant, i encara més, acompanyar-me en cada programa.

Com neix la idea del programa?

Doncs en un inici no m’havia plantejat fer un programa de ràdio, la meva intenció era organitzar unes trobades culturals entre gent de la comarca interessats en història local per compartir descobertes. La idea era obrir la possibilitat a fer presentacions de 30 minuts sobre un tema que ja s’hauria avisat unes setmanes abans per a que tots els oients poguessin aportar el seu gra de sorra al tema. Així després de la presentació, s’obriria un col·loqui on tothom present podria exposar i aportar les seves descobertes relacionades amb el tema. El més interessant de tot plegat es que cadascú ho faria des de la seva vessant i enriquiria el discurs inicial. La idea era compartir la nostra passió per conèixer més a fons la nostra història. Però com que sempre vaig de bòlit… no ho he acabat portant a terme. Qui sap, potser algun dia.

Ja tenia fins i tot la sintonia de les trobades, hahahah. Quan busco melodies, el recurs fàcil és parlar amb la meva germana Susan. Li encanta la música! Li vaig comentar la ideea i que buscava una cançó per poder posar al principi de cada trobada. Que la gent sabés: ara comencem, situat, seu, deixa tots els pensament enrere i anem a compartir petites històries. Al cap de poc la meva germana em va enviar un whatsapp i em va dir: “escolta aquesta cançó”.

Era LA CANÇÓ! tenia tots els ingredients, totes les paraules, tot el significat… bravo Susan! em trec el barret! Aquesta és la cançó:

“No és un adéu” d’Andreu Valor.

D’aquesta cançó va sortir també el títol del que havíem de ser aquestes trobades, i que al no arribar a organitzar-les mai, va acabar essent el títol del meu blog i ara del programa de ràdio: Trossets Compartits. Això és el que pretenc, compartir petits trossets de la nostra història. I com ho faig? doncs recuperant articles, escrits, pamflets, circulars i/o documents del passat que ens expliquen coses interessantíssimes.

Com sabeu sóc Guia Cultural (seria “turística”, però deixeu-me prendre la llicència de ser un xic snob, i utilitzar cultural, paraula a la que em sento més identificada).

Quan faig recerca per les meves visites trobo material interessantíssim. En cada un d’ells m’hi entretindria per a que la gent assaborís cada un dels detalls per el qual fan aquell escrit tan i tan deliciós. Però no puc, en les meves visites guiades explico una història, una història plena d’emocions que segueix un fil conductor que te un ritme, un ritme que si es trenqués, es perdria la màgia.

Per això llavors se’m va acudir el programa de ràdio. Aquí si que podia anar directe al gra, tractar només aquell escrit, situar-lo en context i anar-lo desgranant en mica en mica.

EL TÍTOL DEL PROGRAMA: TROSSETS COMPARTITS

No podia posar un títol millor al programa. El mateix que vaig utilitzar pel bloc. El que va sorgir llavors d’escoltar “No és un adéu” d’Andreu Valor.

Sabíeu que la lletra va dedicada a la tieta de l’artista que va morir? Doncs si. La melodia te moments deliciosos, amb una lletra que et toca molt endins. Quan jo l’escolto, la tieta representa a tots els nostres avantpassats, els quals ens han deixat molts records, alguns amb la paraula oral, altres escrita i altres amb el silenci. Sovint el silenci diu molt.

Alguns d’aquests records escrits són els que descobreixo en les meves recerques i son els que pretenc rescatar del passat i donar-los vida, per uns minuts, a través d’aquest programa.

En la melodia hi ha frases precioses, que si pensem en els nostres avantpassats, prenen molta força:

“Mira i aprens a respirar de la mà del record” (volem seguir aprenent la vostra història)

“Vella maleta capaç de guardar cada trosset compartit” (Volem tenir una maleta plena de records. D’aquí el títol del bloc i del programa)

“No és un adéu!” (i tant que no és un adéu! volem seguir recordant-vos)

“La sort d’una oportunitat per conèixer-nos tu i jo!” (Tenim la oportunitat de conèixer més la vostra història)

i amb la que acaba:

“Recorda que aquesta veu sap recordar” (Nosaltres també volem saber recordar.)

D’on sortiran aquestes històries?

Doncs principalment de la premsa de l’època, però no serà la única font, ni molt menys. També utilitzarem altres documents, com poden ser circulars, pamflets de l’època, documents antics… la majoria d’ells extrets dels nostres arxius municipals: l’Arxiu Municipal de Palafrugell i el Centre de Documentació Ramir Medir al Museu del Suro.

Però val a dir que la premsa serà la font més utilitzada. L’activitat periodística a Catalunya a finals del s.XIX i principis del XX va ser molt activa. De fet el període de 1890 a 1920 se l’anomena l’edat d’or de la premsa catalana, la qual al final del s.XIX coincideix amb l’edat d’or del taper.

A Barcelona van començar a aparèixer premsa de diferents tendències ideològiques, de caire polític, cultural, humorístic, satíric… Alguns dels més importants a Barcelona foren La Campana de Gràcia (1870-1934) i l’Esquella de la Torratxa (1872-1939). Pocs anys més tard va néixer La Vanguardia (1881).

Doncs,  només un any després d’aparèixer La Vanguardia, tenim el primer setmanari redactat i imprès a Palafrugell. No està gens malament, no?

El primer número de EL PALAFRUGELLENSE apareix just per la Festa Major de 1882.  Segons diuen* va arribar a tenir una tirada de 325 exemplars, en una població de 6.000 habitants. Però no va ser l’únic i al darrera n’hi van venir molts altres: El Nou Palafrugellense, La Sardana, El Distrito, El Clamor, La Imparcialidad, La Verdad, Las Estisoras, El Nuevo Distrito, La Crònica, Llibertat, Emporium, Revista Popular, El Contribuyente, La Bohemia, La Pebrera, La Bugadera, Ressorgiment, Baix Empordà, Ara… els quals podeu veure als documents adjunts i que anirem descobrint en els propers programes.

De 1882 a 1900 vam tenir 6 capçaleres i de 1900 a 1920-30 en vam tenir 11!! Quina activitat! Llavors entrant als anys 30 ja tot va disminuint, guerra civil, franquisme…

Hi ha un llibre-catàleg de l’exposició que el Museu del Suro va fer el 2002 anomenat “120 anys de premsa local. Del Palafrugellense a la RdP (1882-2002)”* escrit per Josep Salvatella i Mallart, Jordi Turró i Anguila i Miquel Esteba i Zurbrügg, que ho explica, us el recomano.

En conclusió, del  que es tracta en aquest programa és de compartir aquestes petites troballes que per mi són petits tresors, contextualitzar-les i fer-ne una lectura. Quan sents com s’expressaven, l’idioma i el vocabulari emprat, les construccions de les frases… és quan realment pots fer-te una petita idea del què van viure. Repeteixo, només una petita idea. Però jo amb això, em conformo.

“Recorda que aquesta veu sap recordar” i això és el que farem a partir d’ara cada setmana en el nou programa TROSSETS COMPARTITS. Compartirem petites històries que van succeir a Palafrugell ja fa molts anys i que han quedat escrites per la gent que ho va viure en articles de premsa, circulars, actes… descobrint-nos un Palafrugell ple de vida, d’inquietuds i de gent inconformista que no es va quedar de braços creuats. Us convidem a acompanyar-nos-nos cada dimecres a les 12h del migdia.

Link: https://radiopalafrugell.cat/podcast/arriba-trossets-compartits-amb-sandra-bisbe/