Quan més hi penso, més me’n adono de lo afortunats que vam ser a Begur per comptar amb el seu art i amb la seva persona en aquell II Festival Homenatge a Carmen Amaya. Quan li vaig proposar de venir, no s’ho va pensar dues vegades. Li feia molta il·lusió em va dir. Ara entenc perquè. El dia de l’homenatge, després del primer acte, estava tan emocionat! Ara entenc perquè. Els dies següents, mentre parlàvem de lo bé que havia anat tot, de lo contents que des de l’ACIT estàvem d’haver pogut comptar amb ell, ell no parava de repetir-me, el plaer ha estat meu. Ara entenc perquè.
Fer aquella actuació a Begur, on Carmen Amaya va viure i morir, on ella va fer el seu últim ball, representava el millor comiat a la bailaora, i qui sap si també, un a reveure:
“Aguarda, Carmen, ya voy”
Aquell 18 d’agost, la seva actuació va fer posar la pell de gallina a tots els assistents. Que gran Manuel Veiga! Cada paraula semblava sortida de les entranyes més profundes, t’esquinçaven, et trencaven per dins, et deixaven sense aler. Quina emoció!
Vull pensar que, Veiga, nascut 9 mesos més tard de la mort de Carmen, per fi es trobarà cara a cara amb la bailaora. Quantes coses per dir-se! L’havia homenatjat amb la seva obra JAR, l’havia recordat en molts actes per tot arreu, i ara, com una premonició, tancava el cercle, en un acte que semblava fet a mida per ell.
No sé qui va fer més favor a qui, si nosaltres a ell o ell a nosaltres, però el que està clar és que per a nosaltres va ser un GRAN HONOR, poder comptar amb ell. El pròxim festival te’l dedicarem a tu, Manuel Veiga. Molts petons i bon viatge!
A tots els seus familiars i amics us acompanyo en el sentiment. Una gran pèrdua, sens dubte! el trobarem molt a faltar!
Sastipén talí!
Sandra Bisbe
VIDA I OBRA DE MANUEL VEIGA
Per qui vulgui saber més sobre aquest gran artista i gran persona, us deixo el link d’un article escrit a l’ARA.CAT signat per L.S. Aquí en teniu un trosset:
“Veiga, fill de mare aragonesa i pare gallec (…)Una de les obsessions de Veiga era el món gitano i el flamenc, que eren constants en les seves obres. Admirava Lola Flores, Carmen Amaya, coneixia al detall com havia sigut la vida al Somorrostro i tot aquell univers particular dels ‘altres catalans’ (…) A ‘Jar (Carmen Amaya en el recuerdo)’ (1993) va fer un homenatge a La Capitana.”
P.D.: Aquest 2019, per la III edició del festival, tenia pensat proposar-li de fer-nos una presentació sobre la vida i obra de Carmen Amaya. Una presentació que ja tenia muntada i que segons m’havien dit, els que l’havien vist, valia molt la pena. Quin greu! No hi hem sigut a temps Manuel!
