L’ESCOLA BRESSOL DE PALAFRUGELL (1920)

L’ESCOLA BRESSOL DE PALAFRUGELL, UN PROJECTE INNOVADOR

L’Escola Bressol és un de les iniciatives burgeses més interessants d’aquest període en un intent de reduir la mortalitat infantil i posar-se al dia amb els corrents de l’higinisme, la pedagogia i la filosofia krausista.

Els que heu llegit els dos primers capítols, el lock-out i el Pacte de fam ambdós al 1919 principis del 1920, sabreu que la relació entre el proleteriat i la burgesía ha arribat a límits insostenibles, acabant el segon lock-out a finals de gener de 1920.

El 22 d’abril s’inaugura un escola bressol sense precedents. La noticia ens arriba per un article publicat el 2 de maig de 1920 al setmanari palafrugellenc BAIX-EMPORDÀ, ocupant 3 pàgines de les 4 que tenia el diari. Molt important devia ser aquesta noticia que ocupés 3/4 parts del periòdic local, la qual anava acompanyada de fotografies i de tot tipus de descripcions al detall.

Segons indica el diari aquesta nova escola era una OBRA DE PAU SOCIAL, indispensable per a la higiene social i que podia reportar grans beneficis a la classe obrera. Al final del post veurem si els obrers pensaven el mateix, però, anem a pams.

Per a qui prefereixi escoltar-ho per ràdio, cliqueu aquí, però no oblideu que els interessats en el tema, en el post hi ha més info i imatges moooooolt interessants!!

PLAÇA NOVA, SEU DE L’ESCOLA BRESSOL

L’escola es va inaugurar el 22 d’abril de 1920 amb 10 nens. Estava situada a Plaça Nova, just on es actualment la cafeteria MERCI. Tenia dues seccions: Casa Bressol (amb nens i nenes d’1 mes a 2 anys ) que s’entrava per la plaça i l’Institut de Puericultura que s’entrava pel carrer Sant Martí (amb dues seccions de 2 a 4 i de 4 a 6 anys).

UNA INICIATIVA BURGESA

Segons diuen els estatuts era un establiment destinat a allotjar i alimentar les criatures durant les hores de treball dels seus pares. Aquesta iniciativa fou liderada per grans figures de la burgesia industrial palafrugellenca: en primer lloc per Joan Miquel Avellí, i el van seguir Josep Torras i Jonama, Josep Vergés i Barris, Josep Torres i Jonama, Cosme Ribas, Pere Avellí Prats, Josep Brunet Mach, Francisco Ferrer, Miquel Grassot i Miquel Casanovas i també un avantpassat meu, en Josep Bisbe Ganiguer, entre d’altres, i com no, l’Ajuntament. El coneixement, el know-how, l’aportava el Dr. Mas, Joan Mas Casamada que en fou Director. i el metge de l’escola.

A part de la Junta administrativa formada només per homes, hi havia la Junta de Senyores composada per Dª Josepa Basart de Miquel, Dª Antonia Arolas de Genís, Dª Providencia Girbal de Ribas, Dª Maria Mirandes de Mas i Dª Josepa Oliva Manich entre d’altres. Aquesta junta s’ocupava de visitar “l’Establiment per a atendre moltes minuciositats pròpies del seu sexe i assegurar així que no manqui cap detall i garantint d’aquest modo a les mares el millor benestar de llurs fillets per a poder deixar-los-hi amb més descans i confiança. Han dotat la casa de robeta indispensable, han confeccionat volquers, devantalets, llençolets, camisetes, clacetes, etc, mercès al seu esforç, en singular de la seva Presidenta [Josepa Basart de Miquel], tot l’equip es verament esplèndid, essent digne dels més lloables comentaris”. 

DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS DE L’ESCOLA BRESSOL

L’article diu:

En la planta baixa s’hi troben instal.lats els serveis generals de direcció i administració, amb gabinet mèdic d’exploracions dotat de l’utillatge per a antropometria i anàlisis, sala de religioses, menjador de criatures i biberoneria, amb aparell d’esterelització de llet sistema Hignette i Timpe (de Magdeburg); per a jugar a l’aire lliure hi ha un espaiòs pati.

En el primer pis criden poderosament l’atenció les sales de lactància; en una d’elles, la destinada als de volqués, hi ha breçols de ferro […]. També hi figura en aquesta sala una taula per a rentar i vestir als petits, imitada de les que hi ha en els serveis del Dr. Van Cauwenwrghe a Gand i del Dr. Charles a Liège. L’altra sala de breçols […] amb parcs infantils individuals, per adiestrar els infants a caminar, facilitant-los-hi els moviments naturals amb tota desinvoltura. El sòl del parc és de suro i linoleum, les baranes encoxinades en la meitat inferior i barana de fusta en la meitat superior, model del professor Combe, de Lausanne, car resulta més net i fàcil de netejar; la criatura no pod caure, no s’embrut, disfruta de la llibertat de moviments, sèu, s’aixeca segons li plau i enseja les seves primeres forces.

La sala de llimpiesa i de bany, consta de lavabo de fayance i jocs de banyeres d’un metre de llarg, muntades sobre peus, per posar-les a còmode alçada per al personal del servei. Hi figura també en el mobiliari d’aquesta sala, taula de rentar i vestir les criatures i el ropero a elles destinat, qual armari està ple de roba, que les senyores han cuidat de proveir i confeccionar amb abundositat de totes les prendes necessàries a la mainada, plegant-les, adornant-les i col.locant-les amb cintes i llaços de gust exquisit, constituint l’admiració de tothom.

També hi ha una ample i espaiosa galeria, amb parc infantil col.lectiu per els qui, ja sabent caminar, no se’ls pod deixar ben sols, i una curosa instal.lació de bassetes com les de l’Asilo-Cuna de Barcelona. Una sala de repòs per als infants, en moments determinats del dia , i lloc destinat a hores determinades per a les mares que crien a llur fillet.

En el departament anexe hi ha dugues sales destinades a escola materna d’educació, amb entrada independenta per el carrer de Sant Martí. El vestíbol serveix també de vestuari, disposat amb separacions individuals per a col.locar-hi les prendes de carrer i el calçat moll els dies de pluja. Les sales estan acabant-se d’instal.lar. Hi ha taules bipersonals de diferenta alçada, amb seients individuals, com demana la Doctora Montessori. Falta col.locar-hi els armaris amb el material Montessorià […] També hi ha sala cuberta prò ben il.luminada i ventilada destinada a evolucions, rondes i gimnàsia. Per últim, en construcció independent, hi ha el departament de llimpiesa i bogades, tan indispensable en establiments d’aquesta mena.

OBJECTIUS DE L’ESCOLA BRESSOL

• Eliminar les Cases de Guardar

Segons el Dr. Mas, les Cases de Guardar, mal anomenades Costura de Caganers, eren llocs insalubres on hi mancava, segons el seu punt de vista, la higiene.

• Disminuir la mortalitat infantil

Segons un estudi fet pel Dr. Mas a Palafrugell la mortalitat infantil estava pels vols del 19% al 1913 i al llarg de la guerra va anar variant aquest percentatge. Segons el seu coneixement, una de les causes d’aquest alt índex de mortalitat era la mala alimentació en edats tempranes. Per això, un dels principals serveis de l’escola bressol era el servei de biberoneria. Aquest servei consistia en fer un exàmen de salut a cada infant i preparar un biberó adaptat a les seves necessitats individuals. Tota la mainada tenia mitja pensió ofert durant les hores d’obertura de l’escola (de dilluns a dissabte en horaris feiners) i per a la nit s’oferia la possibilitat a les mares d’endur-se un biberò per a no variar el tipus de llet, esterilitzada i preparada segons edats i capacitats funcionals digestives de cada criatura. Amb la mateixa intenció, el dissabte es podien endur biberons per a passar el diumenge. Per altra banda, per aprofitar aquest servei, s’oferia la possibilitat de vendre biberons preparats a families amb mainada no escolaritzada, després de rebre una visita del Dr. Mas.

• Millorar l’infantesa dels fills dels obrers

Poder oferir als infants dels obrers les últimes novetats en higiene, salud i pedagogia. En quant aquest últim serà transmés per a una institutriu instruïda amb els mètodes de Froëbel i Montessori. La tasca del director serà: “visitarà cada criatura, qual admissió sigui sol.licitada, vacunarà els qui no ho siguin, regirà i vigilarà la bona marxa de l’establiment, inspeccionarà la alimentació, formarà les fulles sanitaries i de creixement, segons models aprovats, visitarà els pensionistes (nens) que a criteri propi o de la institutriu estiguin indisposats o aparentment sofrir qualsevulla malaltia, donant els consells que calgui al personal i separant els malalts en lloc apropiat d’isolament, donant altes temporals o definitives, segons les circumstancies. En cas d’epidèmia decretarà el tancament de l’Institut.” (Estatuts de l’Institut de Puericultura publicats al Setmanari Baix Empordà del 15/2/1920). La resta d’assistència a la mainada fou portarda a terme pels “carinyosos cuidados” de les Germanes-Religioses Franciscanes.

FITXA SANITÀRIA

El Dr. Mas omplia una fitxa sanitària de cada pensionista. És interessant fixar-se amb els antecedents familiars on es fa especial menció a casos d’alcoholisme, sífilis, tubercolosis, psicòsis i nerviosis. També hi ha un punt sobre els germans morts, a quina edat i per quin motiu, i també el número d’avorts i parts prematurs de la mare. Un clar reflex de la situació de la salut pública del moment.

REACCIÓ DE L’OBRERISME PALAFRUGELLENC

La reacció obrera no va tardar a fer-se sentir, i sembla que aquesta gran iniciativa no va ser vista amb bons ulls. Un grup de mares obreres varen anar a veure l’escola bressol i en va surtir un article molt punyent i ple de sarcasme que fou publicat a ACCIÓN SOCIAL OBRERA. Aquí l’article sencer:

“Ya podemos estar satisfechas las mujeres. Ya se ha inaugurado la “Casa Cuna” para albergar a nuestros hijos durante el período de lactancia. Ya somos felices.Ya no sufriremos mas por la falta de amamantación porque la burguesía, que tanto nos quiere, ya nos ha emancipado de ello.

Nosotras que habiamos leído alguna vez a médicos y moralistas eminentes, que por la salud y felicidad de nuestros hijos que son pedazos del corazón, los habíamos de criar nosotras mismas con nuestra leche materna. Nosotras que habíamos leído que la leche materna para la buena crianza de nuestros hijos había de estar impregnada de buenos alimentos, y saturada de reposo, distracción, paseos al aire libre con la contemplación de las múltiples y variadas impresiones de la Naturaleza; Nosotras que habíamos escuchado sublimes conferencias por ilustres catedráticos de que el criar la madre a sus hijos era una ley inmutable de la Naturaleza y que era una imprudencia fatal el contravertirla, ahora vemos que estábamos todas equivocadas, y que dichos médicos y moralistas nos engañaban. ¡Qué malvados que son los sabios y que cándidos que somos al haberlos creído!

La burguesía, èsta es la sabiduría personificada y que nos quiere bién, pero nosotros los pobres somos unos desgraciados.

Ya no los escucharemos mas a los Rodriguez Menendez, Ramón y Cajal, Odón de Buén, Dr. Eleizeguí, etc, etc.. Que se vayan con sus monsergas a predicar a la Luna. Nosotros nos quedamos con nuestra burguesía que tantas obras de caridad nos hace y que son nuestra felicidad y nuestra dicha.

Hemos visitado el albergue aludido y hemos quedado estupefactas. Ya podemos dejarnos explotar en la fábrica tranquilas que cuando daremos a luz a algún fruto de nuestros amores la burguesía ya se encarga de amamantarlo.

Sólo nos hemos encontrado a faltar una cosa que seguramente habrá sido un olvido involuntario y que estamos seguras que lo realizarn. Falta en el patio del mismo edificio un cementerio pequeño y bien adornado para no tener que ir tan lejos a enterrarlos y no darnos a las madres ni siquiera tiempo para verles exhalar el último suspiro. Creedme señores amos de los obreros: Falta un pequeño cementerio y se lo pedimos arrodilladas.”

TANCAMENT DE L’ESCOLA BRESSOL

El 15 de gener de 1922 l’Escola Bressol tancarà les seves portes per no obrir-les mai més. Sembla ser que el seu finançament era molt alt tal i com indica el seu pressupost en que hi havia un déficit anual de 8.714 ptes. Si a aquest déficit li sumes el fet de no haver estat ben rebuda per l’obrerisme palafrugellenc, potser tenim aquí la raó principal per a la qual aquest gran projecte només restà en funcionament 1 any i 9 mesos.

Una vertadera llàstima!