Avui us parlaré de pandèmia, però no de l’actual que n’estem tots fins al monyo, sinó de la que es va viure fa un xic més de 100 anys. Estem parlant de la GRIP ESPANYOLA. Adjunto també link del programa de ràdio per als que no volgueu llegir, però heu de tenir en compte que al bloc la informació està sempre més ampliada i teniu accès a fotografies i documents.
Sabíeu que aquesta pandèmia de grip va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones en 18 mesos?Es calcula que va infectar a un terç de la població mundial.
Per fer-nos una idea, diuen els entesos, que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc al XIV va matar a més de 25 milions de persones en cinc anys, doncs la grip espanyola va duplicar o triplicar aquesta xifra, en 18 mesos!.
PERQUÈ SE LI DIU GRIP ESPANYOLA?
Com sabeu en aquesta época estavem a les acaballes de la 1ª guerra mundial. Per situar-nos, acaba l’onze de novembre de 1918. Sembla ser que l’epidèmia s’estava escampant per tot el front, principalment per França, patint milers de baixes. Per tal de que l’enemic no se’n assabentés del debilitament de les seves forces i se’n aprofités i, per no desmoralitzar els soldats, els governs de les forces aliades van censurar les noticies. I com que Espanya era un país neutral, va esdevenir l’epicentre de la informació. D’aquí va sorgir el nom.
En un primer moment la premsa espayola l’anomenava La enfermedad de moda o també La Gripe d’El soldado de Nápoles, fent referència a un fragment musical molt famós de la sarsuela «La canción del olvido» de Romero i Fernández-Shaw, llavors de moda. Sembla que va ser el diari THE TIMES de Madrid que va extendre aquest nom a partir de l’estiu de 1918.
ORIGEN DE LA PANDÈMIA
L’origen sembla ser que és desconegut, però els investigadors han suggerit la Xina, d’on molts treballadors emigraven aleshores cap a Europa i els Estats Units d’Amèrica. El primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia va ser la d’un soldat estatunidenc destinat a Kansas, el 8 de març del 1918.
8 de març??? Curiosa data, no creieu? És el dia del seu aniversari. El 8 de març de 1918 complia 21 anys. Amb aquesta data, Josep Pla comença el primer capítol d’El Quadern Gris, en el qual fa la primera referencia a la grip:
“8 de març .- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. “
De fet, no va anar ben bé així, la Universitat tanca les seves portes el novembre de 1918[i] – o sigui 8 mesos més tard del que diu Pla. Prèviament s’havien suspès classes degut a la pandèmia, però en aquella reunió es va acordar procedir al tancament definitiu de la Universitat, argüint raons d’ordre públic i de prudència. La Universitat no tornaria a obrir les seves portes fins al mes de gener del 1919.
Així doncs sembla ser que Pla s’ho fa venir bé, perquè no deixa de ser una novel.la escrita anys més tard, en un work in progress entre 1940 i 1950.
“14 de març de 1918. – Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya. La unanimitat és completa. Tothom està d’acord. Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.” El quadern gris OC I, 104
PRIMERA ONADA: LA BENIGNA
Anem a descubrir què va passar a Palafrugell, i per això tirarem de les poques publicacions que es conserven a l’arxiu que son: alguns números del Setmanari Baix Empordà, algún d’Acción Social Obrera, una publicació de la Revista Cultural Esclat (12 pàgines), i per suposat, també seguirem amatents el que ens explica Josep Pla. La primera referencia a la premsa palafrugellenca és a l’estiu de 1918 on es fa una lleu menció:
ACCIÓN SOCIAL OBRERA (31/08/1918) –Enfermedades .- Hay muchísimas personas enfermas atacadas de cólicos, gripes, pulmonías y tifus.
Puede que sus causas obedezcan a la falta de higiene general ya la atmósfera tan cargada de infectos microbios por la falta de lIuvias, de pajaros y de arbole- das, pero es seguro también que influye radicalmente las malas condiciones de trabajo y de vida los obreros.
Todo tiene aspecto social en este mundo.
Entendemos que todas las hermandades y demas entidades de caracter popular les incumbe dedicar grande atención en estas cuestiones.
BAIX EMPORDÀ (8/09/1918): MALALTS. – Es extraordinari el nombre d’átacats de la malallia de moda, anc que afortunadament, excepte en alguns cassos aíllals, aquesta presenta un carácter del tot benigne.
Son contades les families que hagin estat sense algún malalt de la gripe de moda d’un mes en||á. Sembla que ha passat el periode àlgit de la molestosa enfermetat, que sortosament no ha produit una sola defunció i que s’ha limitat a retenir en el llit als atacats, amb cruiximent d’ossos, oits i temperatura alta durant vintiquatre hores.
La benignitat amb que, de primer moment va presentar-se l’epidemia, ha fet que el públic no s’alarmés en lo mes mínim i que ni tan sols en hagi tingut de preocupar-se’n la Junta de Sanitat.
El descens cada día mes accentuat de la malura, dintre contats dies ens en veurem lliures, lo qual tothom veurá amb molt gust.
SEGONA ONADA: LA MÉS VIRULENTA
Així, la primera onada, des del seu esclat al març i durant tot l’estiu,no sembla gaire perillosa, fins i tot la titllen de benigna. Però tot canvia amb l’arribada de la tardor. En el Setmanari D’ACCION SOCIAL OBRERA del 5/10/1918 llegim que
- “esta enfermedad està causando horroroso estragos de espanto y de muerte en países de Europa sobretodo los que están en guerra”
- que “Hay que señalar que casi todos los obreros que en busca de otros mendrugos habían ido en Francia han regresado enfermos de gripe”
- que Palafrugell “es de las poblaciones donde existen mellos focos de infección. Las mujeres se sienten recelosas de mejor limpieza”
Aquí l’article sencer:
“NOTICIAS LOCALES
La gripe.- Esta enfermedad que en forma de epidemia està causando horroroso estragos de espanto y de muerte en muchos puntos de los países europeos principalmente en los que estan en guerra y se baten en sus propios suelos, también ha tenido mas o menos repercusión en esta localidad.
Varias personas hanse visto atacadas por la morbosidad ambiente de este bacteriológico microbio desolador huerfano y algunas de elIas, aunque afortunadamente pocas, han sido víctimas de la implacable muerte.
Hay que señalar que casi todos los obreros que en busca de otros mendrugos habían ido en Francia han regresado enfermos de gripe. Esto hace creer que aunque los sabios bacteorólogos tengan por sentado ser esta enfermedad de origen español,, que esta guerra, esta maldita guerra que tiene convertido en hospital y en cementerio a toda Europa, es la principal causa del desarrollo y propagación de dicha epidemia gripal y en algunos puntos colérica.
Como dejamos dicho en esta, 110 han tenido fatales consecuencias aunque hayamos de lamentar sensiblemente 3 ó 4 defunciones que han ocurrido.
Aquí haciendo honor a la verdad es de las poblaciones donde existen mellos focos de infección. Las mujeres se sienten recelosas de mejor limpieza y todas en sus propias casas hacen cuanto saben y pueden por ella. Las calles Son en conjunto soleadas y bastante limpias. El clima es pródigamente agradable y sano. Solo faltan 5 justas cosas para hacerla perfectamente. sana confortable armónica y rlacentera:
Una abundancia de aguas potables en el verdadero sentido de la palabra:
Una completa red de anchas cloacas y conductos de desagues:
Una verdadera higiene de todas las fabricas y talleres y de las rónegas, trias y sofocantes casas que 110 son propiedad de los obreros pero que por falta de medios los habitan:
Una razonable y equitativa mejora de las condiciones de vida de los trabajadores:
Y una mejor enseñanza y educación de la fisiología humana y de las practicas higiénicas naturistas modernas divulgadas por la ciencia.
Con estos 5 preceptos consabidos y aplicados afirmamos se verían apenas vestigios de enfermedad alguna.
I ACABEN AFEGINT:
Y estamos tan ciertos y seguros de cuanto decimos que retamos a controversia a cualquier alcalde, maestra, burgués o parroco que opinen lo contrario.“
De fet, a l’octubre ja comencen a aparèixer anunciants venent tot tipus de solucions contra la grip.
JOSEP PLA I EL QUADERN GRIS
“18 d’octubre. – La grip fa terribles estralls. La família ens hem hagut de partir, per anar als enterraments. A la Bisbal, hi ha hagut el de Marià de Linares. A Palafrugell, el d’una filla de divuit anys (una flor de criatura) de la família S. He anat a la Bisbal. Del carrer, se sentien els plors. Plors a la casa i a l’escala del pis. Impressionant espectacle, que contrasta amb l’aire mudat de la gent – un aire que en sentir els plors s’encongeix automàticament, es torna pansit i enfonsat. Aquestes manifestacions de dolor ho transformen tot, i fins el paisatge sembla diferent. Quan se sent plorar, hom agafa un aire de bona persona – d’una bondat indefectible. En un moment donat, un home que s’havia mantingut enravenat i immòbil, els ulls secs, fa un moviment nerviós i les llàgrimes li cauen sobtadament. ¿Què és preferible: encastellar-se en la glaçada, indiferent fatalitat, o lliurar- se a les deliqüescències de les manifestacions sorollosos de dolor? Quan hom plora, pateix? Els qui no ploren, pateixen menys?
L’enterrament del senyor Linares ha estat molt sentit. Al vespre, el tren petit ens porta a casa, dins de la llum incerta, pobra dels vagons. La màquina bufa desesperadament i de la xemeneia en surten raigs de guspires. El tren va ple. Hom seu en un silenci aclaparant. Els qui vénen del mercat imiten els qui venim de l’enterrament. Si fos possible d’imaginar un tren de pensadors, tindria el mateix aspecte. L’ombra a la cara feta per l’ala dels respectiu barrets. ¿En què pensem? Potser en res. El drama és que hi hagi tantes coses davant de les quals no es pugui pensar res – tantes coses davant de les quals el mecanisme mental és estèril.” El quadern gris OC I, 379
Tal com diu Josep Pla, les morts al poble comencen a fer-se evidents. A la primera plana del Setmanari del Baix Empordà d’aquella setmana apareixen 2 enormes esqueles.
- Don Francisco Trill (de Tallers Trill), 68 anys: “una nova baixa que ens ha portat aquesta insana tardor”.
- Josefina Deulofeu, 16 anys: “Víctima de l’epidèmia regnant”
- D. Marià Linares, 40 anys, periodista i advocat nascut a Palafrugell, germà del periodista Joan de Linares: “un nou nom en aquesta esbojarrada llista de dolor que ens ha portat aquesta tardor infecciosa”
Però es que en pàgines interiors del mateix número apareix una altra noticia amb el titular: ELS QUE MOREN que devia fer glaçar a qualsevol. Llegim:
L’Ajuntament de Palafrugell comença a prendre les primeres mesures aquesta mateixa tardor, seguint els preceptes de la Mancomunitat que coneixerem més extensament en el proper programa, però en un principi no semblen gaire espantats i fan una crida a la calma com es veu en l’article titulat LA QUESTIÓ SANITARIA publicat al mateix número del 20 d’octubre.
En l’article, també afegeix una taula de la mortalitat dels últims cinc anys, però comptant només els primers 10 mesos. I tots sabem que la mortalitat va començar a fer estralls a partir de la segona quinzena d’octubre. Per tan no reflectia la mortalitat que els venia a sobre.
També és interessant veure que tractaven les dades d’una manera molt similar a la d’avui. L’Alcaldia rebia un parte diari per part dels metges donant compte de l’estat sanitari i les dades son comptades de manera molt semblant a les actuals:
Dijous 200 malalts
Divendres 187 malalts, 37 noves invasions i 53 altes.
Dissabte 179 malalts, 29 noves invasions i 34 altes.
En aquest article només ens parlen de malalts, però sabem per la premsa que hi va haver morts.
L’Ajuntament, seguint el dictamen de la Mancomunitat ha tancat els balls, i es demana a cinemes, escoles i domicilis que segueixin una acurada desinfecció. També facilita material de desinfecció a les famílies que no s’ho poden permetre.
I què hi diu Pla de tot això?
22 d’octubre de 1918 “La grip continua matant implacablement la gent. Aquests últims dies he hagut d’assistir a diversos enterraments. Això sens dubte fa que comenci de sentir una minva d’emoció davant de la mort – que sentiments reals i autèntics se’m transformin en una mena de rutina administrativa. Els nostres sentiments estan sempre afectats pel poc i pel massa – són d’una mobilitat indecent. Encara que només fos per aquesta raó convindria que aquest escàndol de la patologia tingués una fi – que la grip no matés ningú més.” El quadern gris OC I, 383
“6 de desembre. – A la tarda tracto d’arribar al mas. Pel camí em sento molt refredat, incòmode, i unes esgarrifances de fred em passen per l’esquena gèlida. Reculo. Tinc un moment de por. Deu ésser la grip – penso -; si l’és, la mort és ineluctable. En el moment de girar contemplo un moment el poble de Pals, sempre tan bell, posat sobre el pujol: sobre les velles pedres, daurades, hi havia, suspesa, una lleugera boira blavenca tocada d’escorrialles violeta i malva, molt diluïdes, com una digitació vaga. A casa, prenc un gran bol de llet calenta amb un raig de conyac. Al llit, la reacció es produeix ràpida.” El quadern gris OC I, 483
Aquesta segona onada va ser la més virulenta i la que es va cobrar més morts. Però quanta gent moria? De quants morts estem parlant? Doncs mireu hi ha un treball fantàstic fet per la Rosa Mª Massana que està publicat a la revista de l’Institut d’Estudis Empordanesos que explica que:
A Crònica d’un segle, en un article de Salvatella i Colomé, recullen les següents dades numèriques segons un estudi realitzat pel Dr. Alfred Almeda de Palafrugell:
TERCERA ONADA: EL DESCENS DE LA MORTALITAT
Sembla ser que al gener del 1919 arriba la tercera onada, però aquesta ja molt més lleu. A principis de 1919 ens falta molta premsa a l’arxiu, hi ha un número solt d’Acción Social Obrera el 25 de gener, i ja saltem a mes d’abril amb publicacions del Baix Empordà que ja no en parlaran més. Per sort Pla encara ens en parla:
“22 de febrer de 1919. A darrera hora de la tarda, al Lyon d’Or, amb Xavier Güell. En dues o tres taules hom discuteix acaloradament. Els qui parlen cridant discuteixen la situació general i les vagues en curs. Els qui parlen baix s’ocupen de la revifalla de la grip. Hi ha una revifalla de la grip. Güell em diu que no val la pena d’amoïnar-s’hi i que només es mor un cop. Els enamorats – Güell s’ha enamorat d’una senyoreta molt elegant, alta i prima – són valents.” El quadern gris OCI, 523
“24 de febrer. – Dilluns. He passat tot el dia d’ahir i una part del d’avui al llit, amb la grip. He suat com un cavall. Trenta-sis hores seguides. Em llevo pàl·lid i desfet. D’un cantó em sembla que m’hauria pogut morir i que he passat just. Quan constato que malgrat la fatiga em puc llevar, penso que potser ha estat una grip benigna. Aquests dies han mort mossèn Clascar i el poeta Joaquim Folguera. l tanta gent! Les esqueles són nombrosíssimes. Fa venir pell de gallina. La gent diu que la infecció microbiana ataca sobretot els organismes forts i de complexió molt robusta.” El quadern gris OC I, 524
27 de febrer de 1919 “Activitat normal. Vaig a la Universitat, després de l’Ateneu. (…)En arribar a casa ho trobo una mica tot convulsionat. Temo que el meu germà no tingui la grip. M’agafa un gran pànic.” El quadern gris OC I, 530
28 de febrer de 1919 “Plovisqueja. El meu germà sembla haver millorat.” El quadern gris OC I, 533
13 de març de 1919 “Plou. Darrera els vidres de la penya es veuen els arbres del jardí de l’Ateneu que degoten molls, brillants, a través del fum de tabac del local- perfum deliciós de tabac de l’Havana. La tarda és dolça i l’ambient agradable. Domènec Carles explica que un dels dies més dramàtics de la darrera grip – que encara cueja – trobà un seu amic que té interessos a les Pompes Fúnebres.
– Hi ha molts malalts – li digué Carles -. És impressionant.
– Sí, molts malalts, moltíssims … però, per ara – respongué el de les Pompes – és una grip benigna, una grip que no· remata …
A la Biblioteca arribo a la quartilla número cent de la traducció de Renard.” El quadern gris OC I, 544-545
La grip acaba marxant, però no la por de la gent als seus estralls. No obstant, el febrer de 1922 trobem al setmanari Baix Empordà, que la grip torna a aparèixer, i de nou les mesures per combatre-la s’activen ràpidament. LLEGIM:
Us sonen aquestes mesures? Han passat cent anys des d’aleshores i hem pogut comprovar que les mesures presses abans i ara no han variat gaire, al contrari, ens son molt familiars. Ara faltarà veure quin anàlisi faran les noves generacions d’aquí a cent anys de les nostres mesures. Millor que no ho sapiguem, no sigui que se’n riguin.
Fins aquí la Grip Espanyola de Palafrugell.
Salut i cuideu-vos molt!
Sandra
[i] segons l’Acta del Consell Universitari del 29 de novembre del 1918.
