Ens ha deixat en Josep Puig Clausell. Un ictus diuen. Una gran pèrdua. Per mi Puig era el Josep Pla de la pintura. Amb un pinzell a la mà sabia copsar la bellesa de la vida quotidiana, allò més banal, allò que altres no hi donaven importància, però que al cap dels anys, gràcies a la seva sensibilitat, tenim uns retrats magnífics i fidels de la vida palafrugellenca de dues, tres i quatre generacions enrera. Retrats costumistes que deixaven palès la vida a les cases, al carrer, els oficis… deixant constància de tot tipus de detalls, eines, estris i atuells.
Si t’atures davant d’un quadre de Puig, i te’l mires detingudament, de ben segur que, tot d’una, pren vida. Com per exemple la del pescador mirant un temporal per la finestra. Te la barca a dins, no pot sortir a pescar, la mar està embogida. Està amoïnat, el temporal no s’atura, qui sap quan podrà sortir a pescar! Fa fred, l’àvia està arraulida davant la llar. El matrimoni va abrigat fins i tot a dins a casa, porten bufanda. Que estrany, no tenen escorn! Només davant la llar si està bé, la resta de l’habitació sembla molt freda. Ell vesteix esclops. La muller està fent un bon caldo en una cuina de carbonet que quasi bé pots ensumar la seva reconfortant olor. Segur que els refà a tots. La cuina és senzilla. La taula, de fusta, està parada per tres i no hi falta ni el porró de vi ni el pa de quilo. Cadires de balca. Tenen llenya per passar la nit. Demà serà un altre dia.
Predominen els verds, els marrons, els grocs i el blanc. Fabulós!
Ara me’n adono perquè la seva pintura (la de Puig) i la seva escriptura (la de Pla) m’han atret tota la vida. Ploma i pinzell, pinzell i ploma. Aquest Palafrugell que Puig pintava i Pla descrivia, ambdós meravellosament bé, és el mateix Palafrugell que jo intento donar a conèixer en les meves visites guiades, en els meus posts al bloc o ara en el programa de ràdio. Ara me’n adono i em fa molt feliç.
Gràcies Puig per la teva gran aportació i per la teva influència, moltes gràcies!
Una abraçada,
Sandra
