CAN MASCORT DEL CAP DE VILA
Ens situem a finals del s.XVII. Palafrugell era un poble dominat pel Priorat de Sta. Anna [1]. Els seus escuts encara es poden veure repartits en alguns punts del casc antic, que ens recorden un temps supeditats al domini clerical.
Aleshores, Palafrugell era encara una vila emmurallada amb murs de 12m d’alçada, 7 torres [2] i 2 portals: el portal d’Amunt i el portal d’Avall. Palafrugell ja comptava amb alguns eixamples que creixien fora muralles, com el Raval d’Amunt i el Raval d’Avall, a tocar dels portals.
Segons el padró de 1719 a Palafrugell hi havia 726 habitants. D’aquests sabem que 15 eren teixidors, 10 sastres, 3 sabaters (un d’ells serà qui demanarà construir el casal de Can Marcort), 3 ferrers, 3 traginers, 3 fusters, 3 adroguers, 2 apotecaris, 2 cirugians, 2 manyans, 2 corders, 1 teixidor de lli, 1 barretaire, 1 carreter, 1 metge, 1 notari i 1 estanquer.
Del portal d’avall s’obrien els camins que portaven a mar, a Fitor, a Palamós, a les hortes… Just a tocar d’aquest portal es trobava la Plaça del Gra, on des de 1724 es celebrava el mercat setmanal. Antoni de Bru i de Canta, Prior de Sta. Anna de Barcelona, donà llicència a Palafrugell per tenir mercat setmanal, cada dijous a la tarda, el 17 de maig de 1724.
CAN MASCORT
A uns 50m del portal d’avall trobem Can Mascort (c/ Raval Inferior, 23-25), un casal fet construir el 1694 pel sabater Rafael Mascort Marqués (1656-1726).
La data de construcció, 1694, apareix a la llinda d’una de les finestres que donen a l’actual carrer de l’arc. Sembla ser que la part de l’edifici que dona al carrer de l’arc seria la part més antiga, juntament amb el pont cobert d’arc rebaixat que portaria a una torre fortificada. I possiblement, en els seus inicis, a la part sud hi havia una era.
S’anomenava “Can Mascort del Cap de Vila”, del que se’n poc extreure que eren pocs els edificis construïts, fora muralles, però quasi bé a tocar. Aquests primers edificis situats fora muralles comptaven amb defenses militars, com podia ser la torre fortificada, per defensar el mateix casal però també per reforçar un dels punts febles de la muralla, com era els portals. Totes les ajudes eren bones, i a part de les defenses militars, també es protegien amb símbols religiosos com podien ser creus, sants i verges. En el cas de Can Mascort és molt visible la capella de paret situada al xamfrà entre els carrers Raval Inferior i de l’Arc, amb una bonica i senzilla creu forjada. Tot i la gran destrucció del patrimoni arquitectònic de Palafrugell, podem estar contents del nombre de capelles de paret o fornícules conservades (c/ del Valls, Plaça de l’Església, c/ de la Creu…).
El carrer de l’arc era l’antic carrer del mar que portava a Calella i a Llafranc. Segons explica Joan Vilardell Caixàs a “Els noms dels carrers de Palafrugell” l’empedrat que cobreix el terra d’aquest carrer està format amb les antigues lloses de les voreres de Palafrugell. En el Ple del 7 d’agost de 1881 es va acordar modificar el sistema de voreres de rajols i ‘burdes de sillarejo’ i fer-les de ‘losas de piedra labrada […] de duración casi eterna.’
Descripció edifici:
Segons el Pla Especial de Protecció i d’Intervenció en el Patrimoni Històric “Can Mascort del Cap de Vila” és una casa de grans dimensions, de planta irregular i de volumetria i estructura complexes.
La façana principal pertany a la gran renovació de finals del s.XVIII amb reforma al s.XIX amb dues plantes i golfes. Balconades al pis, la central datada de 1798. Dos portals d’arc escarsser. Al portal de la farmàcia hi figura: PM 1888 (Pere Mascort Fina (net de Rafel Mascort Marqués, el primer propietari).
Al carrer botines, les parets tenen un arrebossat acolorit en un to torrat o ocre clar, amb incisions rectangulars, les altres un simple morterat rugós. També hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la inscripció FMF 1918 que crec podria pertànyer al nom Francesc Mascort Fina.
CRONOLOGIA DE LA FARMÀCIA MASCORT – LLACH – CID:
1789 Fundada per Francesc Mascort Plana – Apotecari (1766-1840) al carrer Raval Inferior número 23 i 25. El succeix Pere Mascort Riera, Rafael Mascort Riera (germà de Pere), Pere Mascort Fina (fill de Rafael) i finalment Joan Rigau Vila que va continuar la farmàcia fins a 1917.
1918 Carles Llach Puig (1896-?) adquireix la farmàcia. Estava casat amb la filla de Pere Mascort Fina, Caterina. Els Llach eren una família de farmacèutics amb farmàcies a Olot , La Bisbal, Sant Joan les Fonts i Port Bou.
1936 Ferran Cid Matabosch regentarà la farmàcia fins a 1980 quan passa a mans de la seva filla, Mercè Cid Alsius. Mercè mantindrà la farmàcia fins el 2/2/2009.
2009 Meritxell Roura agafarà la farmàcia fins al 2014, quan decideix obrir-ne una de nova al carrer Barris i Buixó. Al 2014, aprofitant que la farmàcia ja no estava activa, Mercè Cid ven la farmàcia i els pisos situats just a sobre, a l’actual propietària de Can Llach, Lourdes Gaude, ostentant aquesta segona la propietat de tot el casal.
EN EL TEMPS DE LA FARMÀCIA MASCORT…
La farmàcia Mascort és fundada al 1789 com diuen les dates del mostrador[3], per l’apotecari Francesc Mascort Plana. Segons explica Lluís Massana Masgrau, en un estudi inèdit sobre Can Mascort que es pot consultar a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, els apotecaris per poder examinar-se havien de saber llatí i acreditar dos anys de pràctica al costat d’un apotecari aprovat. Els apotecaris no només confeccionaven i dispensaven medicament, també venien conserves, preparats de base de sucre, confitures, dàtils, mostassa, galetes, espelmes. En aquella època els apotecaris encara no es diferenciaven gaire dels especiaris i adroguers.
Eren considerada gent molt culta i molts d’ells foren alcaldes, diputats, regidors i van ostentar posicions rellevants a la vila. Fou costum de fer presents de pollastres i gallines als apotecaris o metges, segons la importància dels serveis prestats.
En aquesta època Palafrugell havia triplicat la seva població passant dels 726 habitants al 1719 a 2.470 al 1797 : 500 cases i 70 operaris del suro. Aleshores hi havia 3 farmàcies: la seva, la d’Antoni Roger (edifici arxiu) i la de Josep Marqués (dins l’hospital)
Evolució de la població a Palafrugell:
| ANYS | HABITANTS |
| 1719 | 726 |
| 1797 | 2470 |
| 1842 | 3596 |
EN EL TEMPS DE LA FARMÀCIA CID…
Ferran Cid afaga les rendes de la farmàcia al 1936, just quan esclata la Guerra Civil. Compra el dret de farmàcia i lloga la planta baixa. A la resta de l’edifici encara hi viuen els propietaris, la Catalina Mascort i el seu marit Carles Llach. Més tard varen llogar el 2on pis, i finalment la seva filla, Mercè Cid, ho va comprar.
Ferran Cid estava casat amb Carme Alsius Granés i junts van emprendre un negoci que en temps de guerra no va ser gens fàcil, i es van veure obligats a vendre part dels pots de ceràmica, molts d’ells del s.XVII, per poder tirar endavant. Mercè Cid m’explicava que a la farmàcia els seus pares comptaven amb un cupo més elevat de sucre i d’oli pel fet de ser farmàcia, gràcies al qual aconseguien farina i altres productes de necessitat.
Ferran Cid era un republicà declarat, conegut a tot el poble, el qual durant tota la guerra va mantenir un gran secret . Es tracta de la verge que es troba situada dalt les estanteries de la farmàcia. Per por de que els del comitè li cremessin, durant tota la guerra la va mantenir amagada al mateix lloc, tapada per una gran capsa d’aspirines! Gràcies a això, la talla no va passar pel foc i avui en dia encara es conserva.
Durant la guerra Ferran Cid va haver d’anar a lluitar al front i al acabar fou capturat i enviat a un camp de concentració a Burgos. Va ser gràcies a Carles Llach, considerat molt de dretes, que amb el seu aval i d’altres que va anar recollint, va aconseguir la llibertat de Cid després de 3 mesos d’empresonament.
La postguerra no fou fàcil, però el negoci va tirar endavant. Segons Mercè Cid, el pare era la ciència i la mare la relacions públiques. Al 1980, Mercè Cid que havia estudiat biologia i farmàcia relleva els pares fins a principis de 2009.
Anècdota: alguns vilatans recorden que durant la seva infantesa i joventut – pels vols dels anys 60 – havien portat serps a la farmàcia per a la preparació del famós ungüent de serp, i que es pagaven a 5 ptes. la serp.
CAN MASCORT, ESCOLA PER UNS MESOS
A principis de la guerra civil l’escola de nenes de les Germanes Carmelites (Vedruna) va ser incautada per les milícies populars. La majoria de monges (unes 10) van marxar als seus pobles d’origen, només la mare superiora Llúcia Vinyals es va quedar a Palafrugell, concretament a l’hospital.
Segons s’explica “A la fi de la guerra, la mare superiora va deixar l’hospital i va tornar al col·legi. Van haver de passar varis mesos abans no estaria net i arranjat. Durant aquests mesos les monges van utilitzar provisionalment part dels locals de Can Llach com a escola. El curs 1940-41 ja es va fer al c/ Sant Sebastià.[4]
Segons sembla van ser només unes 10 nenes que van anar a aquesta escola improvisada i una d’elles fou Maria Luisa Ribas Parals, nascuda el 22 de juliol de 1925.
“Durant aquest període de temps, les Germanes Carmelites viuen i usen les dependències de Can Llach.” (150 anys escola Vedruna)
Bibliografia:
Documents e imatges del fons de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
Caixàs Vilardell, Joan. Els noms dels carrers de Palafrugell. Col.lecció Quaderns de Palafrugell.
Cama, Jordi; Turró, Jordi. Dins la vila i fora muralles. Del 1300 al 1800. Col.lecció Quaderns de Palafrugell.
Costa Pagès, Pere. Una escola al servei del poble (1859-2009). Edicions Baix Empordà.
Busquets, Joan i Molero, Josep. L’Ensenyament a Palafrugell. Col.lecció Quaderns de Palafrugell.
Massana Masgrau, Lluís. Can Mascort. Treball inèdit. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Pallatio Frugelli. palatiofrugelli.blogspot.com
[1] El seu patrimoni, aconseguit per via de donatius i deixes pies, incloïa propietats a Barcelona i a altres zones de Catalunya. Una d’aquestes propietats era Palafrugell: al desembre del 1194, Alfons el Cast va fer donació a l’orde del Sant Sepulcre dels actuals termes municipals de Palafrugell i Mont-ras. En diferents escuts esculpits en edificis del nucli antic de Palafrugell, en fites de terme i en documentació conservada a l’Arxiu Municipal es pot veure la creu patriarcal de Jerusalem, escut que utilitzava el prior de Santa Anna, superior màxim de la comunitat de Barcelona i que incorporava als seus títols el de baró de les set torres, en referència a les torres de la muralla de Palafrugell. Fins al segle XIX Palafrugell va estar sota el domini del priorat de Santa Anna de Barcelona, un domini compartit amb els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles, de Sant Pere de Galligants o de Sant Feliu de Guíxols i entre altres senyors que també hi tenien propietats i drets adquirits.
L’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem va enviar l’any 1141 uns monjos, dirigits per Guerau, amb l’objectiu d’establir-se a Barcelona i a la resta de la península. El 1145 ja hi ha constància del primer prior, Bernat, antic canonge de la catedral de Barcelona, que s’encarregà del nou monestir barceloní mentre que Guerau va actuar com a prior general per tota la península. Inicialment es varen establir en una església situada prop de la catedral i començaren a registrar donacions a favor de la comunitat.
[2] 6 de les torres van ser destruïdes entre 1818-19, la darrera, la setena, la de Can Moragues fou destruïda al 1908 perquè feia nosa al trànsit rodat.
[3] El mostrador és de l’any 1888.
[4] L’Ensenyament a Palafrugell. Joan Busquets i Josep Molero.
