RUTA PARATGE DE CASTELL: 7KM RICS EN PAISATGE I HISTÒRIES APASSIONANTS

Un dels racons que no et deixen indiferents tan per la seva bellesa paisatgística com per la seva història, és el paratge de Castell a Palamós, Baix Empordà, dins la nostra estimada Costa Brava.
Us proposo fer una ruta d’uns pràcticament 7 km a l’entorn de la Platja de Castell on descobrirem una preciosa cala amb barraques de pescadors, una platja quasi bé verge, un poblat iber, una roca foradada travessada pel mar, camins de ronda, corriols i penya-segats de gran bellesa, una cova prehistòrica, una barraca amb noms i cognoms i un munt d’històries de glamur lligades a tres personatges de pes:  Josep Mª Sert, Albert Puig Palau i Salvador Dalí. I per si això fos poc, us diré que si avui en podem gaudir en tota la seva plenitud, és gràcies a l’acció de tot un poble i de l’Associació Salvem Castell que al 2003 després d’uns deu anys de lluita (que van generar un total de 33 recursos contenciosos i una qüestió́ penal) van aconseguir convertir-ho en un espai PEIN (Pla Espai d’Interès Natural) i evitar la construcció als anys 90 de centenars d’habitatges, un hotel i un camp de golf!
RECOMANACIONS:
  • Per començar la ruta hem d’assegurar-nos que anem ben calçats, doncs, tot i que la majoria del trajecte és per camins i corriols ben arreglats, quan agafem un xic d’alçada per gaudir de les grans vistes, haurem de vigilar més on posem els peus per evitar ensopegar amb les arrels que sobresurten del subsòl i les pedres que en moments ens serveixen d’esglaó i d’altres d’entrebanc.
  • Portar un xic d’aigua, protecció solar i una gorra sempre és recomanable.
  • I per últim, però no per això menys important, anar preparats per no haver de deixar cap deixalla ni residu pel camí. Tot el que portem a la bossa, haurà de tornar a la bossa. El nostre pas per la natura ha de ser imperceptible.

Plànol dels punts d’interès a visitar al llarg de la ruta del Paratge de Castell.
Autora: Sandra Bisbe.

Deixarem el vehicle a l’aparcament habilitat. El 2018 es va posar en marxa un projecte de restauració ambiental, d’integració paisatgística i ordenació d’ús públic al meu gust molt encertat, perquè t’obliga a aparcar un xic lluny de la platja, allunyant el soroll dels motors i els fums contaminats de la platja. Així doncs, deixarem el vehicle en aquest aparcament habilitat per començar la nostra caminada i descobrir tot el que ens ofereix el paratge de Castell.
Tot i que a alguns els pot semblar que s’aparca molt lluny de la platja, deixeu-me canviar-vos la perspectiva i dir-vos que aquest és precisament el seu encant. M’explico: aquests quasi bé 700 metres que recorres fins arribar a la platja, et permeten fer una neteja de males vibracions, una depuració on a cada pas deixes darrera teu les preocupacions, els maldecaps i l’estrès de la setmana. En mica en mica, sense adonar-te’n et sents millor, i a mida que t’acostes a la platja comences a percebre petits detalls que aguditzen tots els teus sentits: la brisa marina que t’acarona la cara, els pulmons que s’omplen d’aire pur, l’olor de mar, i finalment, quan s’obra la platja davant teu, l’espectacle visual és impressionant. L’extensió de sorra fina sobre el mar arrecerat i darrera el cap de Sa Cobertera o Punta de Castell. Ja només et queda descalçar-te, notar la textura de la sorra que s’escola entre els dits dels peus i fer-te un bany renovador.

La platja de Castell també forma part de la Xarxa Natura 2000 com a lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Està formada per la platja, les dunes i l’aiguamoll i voltada de del bosc mediterrani de pinedes i alzinars litorals.
Autora: Sandra Bisbe.

HISTÒRIC DE LA PROTECCIÓ DEL PARATGE DE CASTELL:
1959 Pla antic que definia la zona com a “lliure permanent” sense possibilitat d’urbanització́.
1986 Inici redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbana.
29/01/92 Aprovació nou Pla d’Ordenació Urbana que ho canvia a terreny “Urbanitzable programat”. Presentació́ de dues propostes urbanístiques per part de les empreses promotores.
1992 Creació de l’Associació Salvem Castell.
12/06/94 Referèndum de Castell: el 69.8 % a favor de la protecció́ de Castell.
18/10/99 La Generalitat compra el Paratge de Castell per 2.400 milions de pessetes.
28/02/2001 Urbanisme aprova la requalificació́ del Paratge (zona de bosc) i la Plana de Castell com a sòl no urbanitzable.
26/03/2002 La Generalitat compra els terrenys de la Plana per 12 milions € (+ interessos).
21/01/2003 Inclusió́ de Castell al PEIN.

CALA S’ALGUER: FRANCO HA MUERTO
Cala s’Alguer és una de les cales més fotografiades per la seva preciositat, sobretot des de la pineda d’en Gori que recomano arribar-s’hi. La cala conserva les antigues barraques de pescadors amb portes de colors lluminosos que donen vida i mostren la cura que en tenen els seus propietaris  per conservar-les. Aquestes barraques tenen molta història viscuda i tenim la sort que segueixen dempeus. I dic sort, perquè una de les històries més sonades va ser quan es van salvar de ser enderrocades.  Sembla ser que el Ministerio de Obras Públicas, a petició de la Jefatura de Puertos va decretar, després també d’anys de lluita i recollida de signatures, la demolició de les cases el 20 de novembre de 1975. Us sona la data? Doncs, si, “Franco, ha muerto”. El país va quedar tan en xoc, que tot va quedar aturat, i afortunadament, fins i tot l’enderroc. I es que ja ho diu la pedra que es troba a la mateixa cala, no podríem somniar un lloc millor.

Pedra situada a cala s’Alguer on hi ha apareix la inscripció “No podria somiar un lloc millor”.
Autora: Sandra Bisbe.

Cala s’Alguer.
Autora: Sandra Bisbe.

Camí de ronda de cala s’Alguer a Platja Castell.
Autora: Sandra Bisbe.


JOSEP Mª SERT, ALBERT PUIG PALAU I SALVADOR DALÍ

El bosc que envolta la Platja de Castell amaga dos secrets amb molta història: el mas juny i el mas castell. Ambdós masos van esdevenir pols d’atracció per la flor i nata de l’època: polítics, artistes, intel·lectuals, gent de la reialesa i del món de la faràndula. El que està situat darrera cala s’Alguer és el Mas Juny. Un mas amb torre medieval que fou comprat, restaurant i ampliat al 1929 per l’artista internacionalment conegut, Josep Mª Sert. Sert (Barcelona al 1874-1945), se’l coneix per haver fet grans obres com les pintures del pavelló de l’Art Nouveau de l’Exposició́ Universal, les del menjador del Waldorf Astoria i els murals del Rockefeller Center a Nova York, i el mural de la Gran Sala de la Societat de les Nacions a Ginebra, entre d’altres.

Les seves parelles, ambdues russes, el van promoure i introduir en els cercles més xics de l’època: Foren Misia Godebska, musa dels artistes del París, i la jove princesa russa, Roussy Mdivani. Mas Juny, un mas del segle XVI va ser el regal de casament de la princesa, i va ser restaurat i ampliat pel nebot del pintor, l’arquitecte Josep Lluís Sert. Artista i princesa van viure-hi de 1929 a 1935.

Josep Lluís Sert també es va encarregar de la millora i adequació de les barraques des pescador situades davant la platja creant un estudi per a l’artista, on segons expliquen va ser lloc de trobada de convidats de la talla de Marlene Dietrich, Coco Chanel, Salvador Dalí, Luchino Visconti, Francesc Macià, etc. Avui es propietat de la Generalitat.

Malauradament, la parella va acabar abandonant Mas Juny al 1935 després d’un tràgic accident mortal que va patir el germà de la princesa, el seductor príncep Alexis Mdiviani,  amb el seu Rolls-Royce a l’alçada d’Albons acompanyat de la baronessa Thyssen. Pels interessats en el tema, recomano la lectura de la novel·la històrica ‘Un secret de l’Empordà’ escrita per Imma Tubella.

Tot i així, el Mas Juny encara explicaria moltíssimes històries doncs al 1940 el va comprar un empresari milionari, mecenes, promotor cultural i intel·lectual Albert Puig Palau (Barcelona 1908-86) juntament amb els seus dos germans Jorge i Isabel. Poc després es fa construir una nova casa a l’altre puig de la Platja que seria conegut com a Mas Castell. Es tracta d’una obra noucentista de l’arquitecte R. Duran i Reynals, construïda entre els anys 1945-46 i inspirada en un palau renaixentista. Els jardins seran dissenyats per l’arquitecte J. Mirambell i Ferrer.  En la mateixa finca farà edificar una torre mirador. Per la inauguració, va organitzar una gran festa amb corrida de toros inclosa i un espectacle de flamenc de la mà de Pastora Imperio, art que l’entusiasmava.

Gran amic dels gitanos i del seu art, Puig Palau fou batejat per aquests com a “Tio Alberto” en senyal del respecte i estima que li professaven, i que anys més tard,  Joan Manel Serrat l’utilitzaria en la seva cançó per a homenatjar-lo i agrair-li l’empenta que va rebre per part seva essent un artista novell.  Com diu la cançó, “Su casa está abierta de par en par, quien quiere entrar tiene un plato en la mesa”. Per allà hi passaran:  Manolete, Carmen Amaya Lola Flores, Walt Disney, Ava Gardner, Grace Kelly, Josep Pla i com no, Gala i Salvador Dalí.

“Gitano o payo pudo ser
O un aristócrata que ayer
Perdió su cetro de oro y su corona
Camina sobre el bien y el mal
Con la cadencia de su vals
Mitad juicio y mitad mueca burlona

Tío Alberto, tío Alberto

Aún tiembla con los motores
Las muchachas y las flores
Con Vivaldi y el flamenco
Tiene de un niño la ternura
Y de un poeta la locura
Y aún cree en el amor, tío Alberto

(Dues estrofes de la cançó “Tio Alberto” escrita per Joan Manel Serrat al 1971 inclosa en el seu álbum “Mediterráneo”) Link de la cançó: https://youtu.be/Nul7_wQBp8A

Gràcies als seus contactes amb el món cineasta de Hollywood es van rodar pel·lícules a la Costa Brava com “Pandora i el holandés errante” on es diu que hi ha alguna petita escena rodada a Mas Castell. Així, la platja de Castell i la seva residència, van esdevenir escenari de pel·lícules i fins i tot ell hi va figurar com a actor. Qui vulgui saber més sobre aquest enigmàtic personatge us aconsello la biografia “Tio Alberto: Vida, secreto y fiesta de Alberto Puig Palau” de Jaume Fabre i Xavier Febrés.

PEL.LÍCULES RODADES A LA PLATJA DE CASTELL
1947 ‘Las tinieblas quedaron atrás’ de Miquel Iglesias. Rodada a Castell i s’Agarò.
Actors: Rina Celi, Ángel Picazo, Osvaldo Genazzani i Jose M. Ladó.
1956 ‘El jardinero español’ de Philip Leacock. Exteriors: Mas Juny de Castell i cala s’Alguer (Palamós), Girona, Sant Feliu de Guíxols, s’Agaró, tossa de Mar, les Gavarres i Camprodon. Actors: Dirk Bogarde, Jon Whiteley, Maureen Swanson i Cyril cusak.
1963 ‘Sol de verano’ de Joan Bosch. Exteriors: Cala s’Alguer, Tossa de Mar, Lloret, Palamos, Llafranc, Palafrugell i Aiguablava. Actors: Arturo Fernández, Luz Márquez, rosanna Yari i Rafael Alonso.
1965 ‘Muerte en primavera’ de Miquel Iglesias. Exteriors: Platja de Castell i la Fosca, Mont-ras (Madame Zozó). Actors: Paco Morán, Yelena Samarina, Mónica Randall, Òscar Pellicer i Carlos Lemos.
1967 ‘Ditirambo’ de Gonzalo Suárez. Exteriors: Platja de Castell, residència Mas Castell d’Albert Puig Palau. Actors: Yelena Samarina, José M. Prada, Charo López, Ángel Carmona, Jaume Picas i Albert Puig Palau.
1969 ‘El extraño caso del doctor Fausto’ de Gonzalo Suárez. Exteriors: Platja de Castell i residència Mas Castell d’Albert Puig Palau. Actors: Teresa Gimpera, Emma Cohen, Albert Puig Palau, Charo López i manuel Rubio.
1987 ‘Daniya, jardí de l’harem’ de Carles Mira. Exteriors a Platja de Castell (Palamós), Banys Àrabs (Girona), Besalú, Santa Pau.

LA BARRACA SURREALISTA DE SALVADOR DALÍ
Albert Puig Palau content de tenir el geni Dalí a casa seva, va fer-li construir a mig de bosc un petit estudi on poder pintar en les seves estades a Mas Castell. La barraca d’en Dalí, així és com se la coneix avui en dia, fou construïda al 1950 després d’un croquis que Dalí havia fet dos anys abans on es podia veure a la façana: una porta torta que si arribava per 4 esglaons recolzats a un petit mur i una finestra d’ull de bou. Per donar llum a l’estudi, va fer obrir dues finestres allargades que ocupaven part de les parets laterals i del sostre. Pel que es diu, sembla que el geni no hi va arribar a pintar mai, però si que hi apareix fotografiat.

La trobada de la barraca d’en Dalí esdevé una grata sorpresa pel caminant, el qual no pot evitar un somriure al veure la posició de la porta que convida a col·locar-s’hi de la manera més surrealista possible.
Autora: Sandra Bisbe.

Interior de la barraca d’en Dalí, feta construir pel mecenes Albert Puig Palau per a que Dalí l’utilitzés com a estudi en les seves estades a Mas Castell.
Autora: Sandra Bisbe.


EL POBLAT IBER DE CASTELL ÉS L’ASSENTAMENT IBÈRIC DEL LITORAL MÉS BEN CONSERVAT DEL NORD-EST PENINSULAR (GABRIEL DEL PRADO, DIRECTOR DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA – ULLASTRET)
Anar al poblat iber de Castell és dels passejos més relaxants i bonics que hi ha, i les vistes des del promontori, sensacionals. Camines uns 250m des de la platja a l’ombra d’una pineda fins arribar a l’istme de Sa Cobertera, un indret ideal per establir un poblat: bona visibilitat, un port natural pel comerç i fàcilment defensable.  Els ibers de castell ocuparan aquest oppidum des del s.VI a.C al s.I d.C. Descobert per Lluís Barceló Bou al 1935, en un espai d’entre 0,5 i 1 ha, s’hi ha descobert nombroses habitacions, panys de muralla, sitges, cisternes i una plaça amb basaments de columnes. Es va trobar també una làmina de plom amb inscripció ibèrica que està entre les que presenta el tex més extens en l’alfabet iber nord-oriental.  Nosaltres, però, només podrem accedir fins a la primera terrassa, perquè les esllavissades i el deteriorament del terreny fa impossible poder veure tot l’espai del jaciment. Tot i així, des d’aquest primer nivell podrem veure un parament de muralla molt ben treballat amb sòcols de pedra de diferents mides distribuïdes estèticament, i com no unes vistes fantàstiques a La Foradada (roca foradada a mar amb una obertura prou gran per a passar-hi petites embarcacions).

La Platja de Castell vista des del poblat ibèric. Autora
Autora: Sandra Bisbe.

La Foradada.
Autora: Sandra Bisbe.

Quan deixem el poblat iber a la nostra esquena i agafem un xic d’alçada, apareix en primer pla el poblat iber situat a Punta Cobertera.
Autora: Sandra Bisbe.

Cova de cala Senià al Puig d’en Gener. Segons l’historiador Gabriel Martin es tracta d’un hipogeu o cèl·lula funerària del Neolític Antic o del Calcolític.
Autora: Sandra Bisbe.

Diga'm si t'agrada el contingut
0T'agrada?

Deixa el teu comentari

Name
E-mail
El teu comentari

CONTACTE
Translate »