PROGRAMA 7: CASOS D’HIDROFÒBIA A PALAFRUGELL (1903-04)
PROGRAMA 7: CASOS D’HIDROFÒBIA A PALAFRUGELL (1903-04)

Tots sabem que és l’hidrofobia, por a l’aigua. Però perquè això va ser noticia a Palafrugell al 1903? Doncs perquè en medicina el terme hidrofòbia s’utilitza com a sinònim de la ràbia.

La hidrofòbia és un símptoma característic que tenen els que pateixen la ràbia per haver estat mossegats per animals rabiosos. I això va passar a Palafrugell? doncs si, sembla que hi va haver bastants casos de mossegades de gossos entre 1903 i 1904. La Cronica ens posa en alerta d’un cas que te un impacte molt gran entre la població:

LA CRONICA 28/05/1903

Otro suceso tristísimo ha ocurrido en esta población. Una tan laboriosa como honrada á la par que desgraciada obrera, LA CRONICA 28/05/1903

“Otro suceso tristísimo ha ocurrido en esta población. Una tan laboriosa como honrada á la par que desgraciada obrera, Dolores Palet de 23 años, casada y madre de dos niños de corta edad fué mordida hará unos dos meses por un perro. El domingo, después de 68 días de haber sido mordida la desgraciada joven, fué víctima de horrorosos ataques de hidrofobia, muriendo el lunes en medio de atroces dolores, asistida por los médicos Sres. Martí y Vidal y solícitamente atendida por algún individuo de la familia y las autoridades, especialmente por el alcalde Sr. Morató, quien junto con tres hombres veló á la desgraciada Dolores. “

La noticia parla de horrorosos ataques de hidrofòbia. Si consultem el procés d’atac d’aquest virus al cos, posa la pell ben bé de gallina! Segons expliquen els entesos: aquest virus ataca el sistema nerviós central i, si no es preveu la malaltia mitjançant vacunació, acaba provocant la mort del malalt, com fou el cas d’aquesta jove mare de 23 anys. Quan una persona es contagia del virus de la ràbia els símptomes de la malaltia poden trigar entre 30 i 180 dies a manifestar-se; els més característics són les alteracions dels sentits i problemes de mobilitat. Al principi el malalt experimenta canvis d’humor, temors injustificats, dolor a la ferida i malestar general; a continuació pateix espasmes, excitació, aversió a l’aigua a causa que, en empassar o veure aigua, es paralitzen els músculs de la gola, trastorns mentals i al·lucinacions; finalment, la paràlisi immobilitza les seves extremitats i, quan s’estén al cervell i als pulmons, provoca la mort en no moure.

Segueix la noticia, amb un detall que no ve al cas – per la gravetat de la noticia – però que aprofiten a comentar:

“Con gustó consignamos, á trueque de ofender la modestia de nuestro amigo D. Juan Miquel Avellí, que este señor facilitó los asistentes, negándose á que los gastos y jornada de éstos corriera á cargo del Ayuntamiento según se le indicó, satisfaciéndolos de su propio bolsillo, demostrando una vez mas sus caritativos sentimientos. “

Sembla ser que tot moment era bo per fer publicitat, Després d’aquest parèntesi, la noticia segueix:

“De los dos niños de la difunta uno de ellos mordido también por el perro en la misma época que lo fue su madre, se ha mandado á Barcelona para sujetarse al tratamiento del Dr.Ferrán. La desgraciada muerte de la Dolores Palet impresionó vivamente al vecindario, siendo objeto de muchos comentarios, algunos que por cierto demuestran, como desgraciadamente todavía subsiste una ignorancia supina entre cierta clase de gente.”

El tratamiento del Dr. Ferran de Barcelona… qui era? faig recerca i no tardo gens a trobar de qui es tracta, de fet va ser una eminència de la medicina, el Dr. Jaume Ferran i Clua.

Jaume Ferran i Clua (Corbera d’Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 – Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà el vaccí antitífic, l’antiràbic i un altre contra la tuberculosi.

El Laboratori Municipal de Barcelona, originalment Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona i actualment Laboratori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona va ser fundat per l’Ajuntament de Barcelona el 1886 com a servei per al control de la ràbia, després de la introducció de la vacuna antirràbica per Louis Pasteur. Inicialment es va confiar a Jaume Ferran i Clua com a director.

Segons el llibre Trets Biogràfics del Dr. Jaume Ferran i Clua (D.L: T-67-95) imprès al 1995 per Cooperativa Gràfica Dertosense (Cervantes, 19 43500 Tortosa):

La importància del Dr. Jaume Ferran i Clua en el camp de la investigació, des dels últims vint anys del segle passat fins ben entrat el segle XX, està fora de tot dubte. EI seu treball en el camp de les vacunes fou molt meritòria.

VIII- Any 1888 Dos anys després de fer-se càrrec de l’Institut Antiràbic, Ferran introduí una modificació de la vacunació que Pasteur havia descobert l any 1885. Mentre el gran bacteriòleg francès parlava del mètode intensiu, el metge tortosí nomenà el seu mètode com supraintensiu, per a diferenciar-lo de l anterior.

Si bé aquesta descoberta no tingué la mateixa envergadura científica que altres aportacions que havia fet i que faria Ferran al llarg de la seva vida, li valdria, però, el reconeixement popular que no obtingué amb la vacuna anticolèrica. Es per aquest fet i no d altres, que Ferran és recordat en terres ibèriques i qualsevol camperol us parlarà sense titubeig del nostre personatge com “aquell metge que guaria la ràbia”.

Així doncs, començà la vacunació antiràbica espanyola a gran escala l any 1894, comptant-se des d’aleshores multitud de persones vacunades i sense descripció de cap cas degut al tractament profilàctic.

Un altre avantatge del mètode supraintensiu de Ferran, front l’homònim de Pasteur, fou la facilitat d’administració tant per al metge com per al pacient. Així, seguint a Pasteur, calien molts dies de tractament i cada cop l emulsió havia de ser preparada a una concentració diferent, mentre que Ferran tractava amb la mateixa emulsió a totes les persones i en 5 dies, o sigui 5 injeccions subcutànies, la vacunació era un fet.

Sobre aquest tema publicà Ferran dues obres “Estudios de la rabia y su profilaxis des de 1887 hasta 1889” i “Instrucciones para la aplicación de la vacuna contra la rabia según el método supraintensivo del Dr. Ferran” (1890), apart d altres treballs interessantíssims i una notable comunicació presentada l any 1898 al Congreso de Higiene de Madrid.”

Malauradament no tothom arribava a Barcelona a temps, com fou el cas de la mare. El fill, però sabem per una noticia posterior, que es va salvar. Pel que entenc en un article posterior, sembla ser que hi havia algun tipus de curanderos que devien vendre la seva pròpia cura contra la ràbia. Què li va passar a la nostra protagonista per no ser a temps a la cura del Dr. Ferran? La noticia posterior ens explica que:

Con motivo del desgraciado caso de hidrofobia, de que nos ocupamos en otro lugar, los Sres. Alcalde y Juez Municipal, propónense tomar enérgicas medidas respecto á la práctica de una arraigada superstición referente á la eficacia de la aplicación de cierta piedra. Igualmente el Sr, Morató, dictará severas medidas para evitar la Circulación de los perros vagamundea. Uno de estos días se publicará d correspondiente bando.

Què era aquesta pedra? no ho he pogut averiguar. Un bon amic em comenta que potser els xamans o les bruixes podrien utilitzar una pedra d’aigua per curar la hidrofòbia. Qui sap?

Seguint amb la premsa, veiem com comencen a aparèixer articles demanant sol.lucions:

LA CRÓNICA 6/06/1903

Sería convenient que l’Ajuntament se preocupes de pendre alguna mida conduhent á evitar que els gossos, en aquesta época del any, pugan mossegar á algú. La recent mort per hidrofobia, d’una pobrá dona á Palafrugell es prou eloqüent pera que ens allarguém mes sobre dita conveniencia.

Tenim una noticia de la CRONICA sobre les mateixes queixes al poble veí de LA BISBAL D’EMPORDÀ

LA CRÒNICA 18/06/1903

La Bisbal.

Que sepamos, ninguna medida ha tomado nuestra bienaventurada autoridad local encaminada a evitar los males que pudieran ocasionar los canes; que, sueltos y .sin bozal circulan por nuestras calles, mientras en casi toadas las poblaciones de alguna importancia, desvélanse las autoridades en procurar por todos los medios estinguir esa plaga que ningún beneficío nos reporta.

Puede, si quiere, el Sr. Ribas tomar ejemplo leyendo el pasado, número de LA CRONICA y verá que en Palafrugell, los agentes municipales se dedican al reparto de Bolas a los perros que se hallan en el caso antes indicado.

 En esta villa, si bien escasea el trabajo, como contadas son las familias acomodadas, en cambio abundan los perros, mantenidos, muchos de éstos por vecinos que á duras penas pueden atender á sus necesidades más apremiantes.

Ha dit bolas? que eran aquestes bolas? Aquesta noticia està plena de misteris. Doncs bé, pel que he pogut llegir en una altra noticia de LA CRONICA, eren boles d’estricina. Aquí surt:

LA CRÓNICA 11/06/1903

Los agentes del municipio continúan repartiendo bolas de estricina á los perros que circulan por las calles sin bozal. Ha habido durante estos días, muchas víctimas.

Estricina? Déu meu! sabeu el que és? Segons Viquipedia l’Estricina: se utiliza habitualmente como pesticida para matar pequeños vertebrados, en particular pájaros y roedores.Registros históricos indican que algunas preparaciones que contenían estricnina (presumiblemente) ya se utilizaban para matar perros, gatos y aves en Europa en 1640.( Handbook of Toxicology of Chemical Warfare Agents. Londres: Academic Press. p. 199. ISBN 9780080922737.)

En fi, val més que ho deixem aquí, perquè actualment ens costa posar-nos a la pell d’una época en que la solució era subministrar boles d’estricina als gossos. Per sort, hi ha coses que amb el temps han millorat!

Premeu aquest link per anar al programa de Ràdio Palafrugell on en vam parlar.

Deixa el teu comentari

Name
E-mail
El teu comentari

Estigues al dia de les novetats. Inscriu-te a la meva newsletter
Acreditacions

Sóc guia de Turisme de Catalunya i Guia Acreditat del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

CONTACTE