PROGRAMA 5: EL PATRONATO DE OBRERAS – PALAFRUGELL 1910
PROGRAMA 5: EL PATRONATO DE OBRERAS – PALAFRUGELL 1910

El Patronato de Obreras de Palafrugell(1910-1936/39)

Sorprèn que després de fer 10, 12 i 14 hores diàries a la fàbrica les joves obreres tinguéssin ganes i forces per anar a les escoles nocturnes a aprendre allò que no havien tingut temps d’aprendre a l’escola. Moltes eren obligades a deixar-la abans d’hora per portar un sou més a casa.

Qui ho vulgui seguir per la radio, seguiu aquest link.

Al Palafrugell de 1910 es va crear unes escoles nocturnes per a obreres, anomenat EL PATRONATO DE OBRERAS situades  on actualment hi ha els supermercat de Can Damià Olivés (c. Hortal). A Barcelona es va crear el primer al 1879. Els centres es varen escampar per tot arreu, creant escoles per a obrers amb cursets per aprendre a llegir i escriure, labors, catequesi, celebracions religioses, conferències i excursions. La iniciativa venia de l’església, capitanejada en aquell moment per Mossèn Josep Riera. Sembla ser que des de 1891 el Papa Lleó XIII amb el seva encíclica “Rerum Novarum” va proposar la creació de diverses institucions obreres per tal d’anul·lar la lluita de classes i apropar la massa obrera al catolicisme.

Un dels primers intents de Mossèn Bosch fou al 1886 quan va obrir un local del c/ Cavallers, 8 per a instal·lar el Centro Católico i el seu Teatro Fontova. Ja a l’any 1887 va proposar-se iniciar l’educació de les obreres palafrugellenques a partir d’un fons donat per Dorotea de Chopitea, vídua de l’empresari surer Marià Serra.

El Patronato de Obreras de 1910 era totalment de caire paternalista, on les dones burgeses, amatents a la fe cristiana participaven en els projectes de l’església. El Patronato de Obreras tenia tres juntes: la Junta Directiva, la Junta Escolar i la junta de la Caixa Escolar, les tres bàsicament femenines, excepte el President Honorari (el Bisbe de Girona) el Vice-president honorari i el director en la mateixa persona (que era el mossèn). També es comptava amb el personal docent, format per una directora, l’Anita Ferrer Mascort i 11 instructores. Les despeses anaven a compte de la Caixa Escolar presidida per Donya Rosa Barris, germana de Don Josep Barris i Buixó.

Instructores de les escoles nocturnes del Patronato de Obreras de Palafrugell (1910) Fons Jaume Ferrer. AMP.

En ella apareixen una llarga llista de noms de dones de casa bona:

 

La Crónica 12 de febrer de 1910 diu: ‘Unes quantes distingides senyoretes d’aquesta vila, estan fent els trevalls necessaris per la prompte obertura de escoles nocturnes gratuites pera obreres. Les mateixes organitzadores, portades per son noble desig d’afavorir al pobre, s’encarregaran d’ensenyar de llegir, escriure, comptes y cusir, a les obreres que concorrin a les esmentades escoles. Nostre mes entussiasta enhorabona pera eixes altruistes senyoretes.”

Tal com ens fa partícep la premsa, les escoles van tenir molt d’éxit des del mateix moment de la inauguració:

‘Inaugurense les escoles ab 60 deixebles y als pochs dies ha arribat la matrícula a 94’[5]

Es varen fer també moltes sortides amb la idea de crear una bona convivència entre obreres, instructores i dames del patronat:

Llistat de dames del Patronato de Obreras de Palafrugell (1910)

La Crónica: Del 29 d’octubre de 1911 tinc un altre escrit que sembla també que sigui del Patronat d’Obreres:’ Diumenge s’aplegaran unes doscentes excursionistes per anar al santuari del Remey de La Bisbal, marxant d’aquesta en un tren especial a les nou del matí y regressant a les set del vespre. Regná durant l’excursió un hermós esprit de fraternitat entre les obreres y les instructores y dames del patronat, donant proves les obreres d’una cultura y finura d’esprit que honoran y caracterisan a les dones de la nostra terra, de totes les cases socials. El Reverent Vicens Piera dirigí entrussiastes paraules a les excursionistes.’

En el programa de ràdio hem sentit un petit fragment de la cançó “Som Germans”, fou un Himne obrer creat per Felipó Lluís Maria de Valls (lletra) i Lluís Millet (música), director de l’Orfeó Català, inclosa al 1912 al recull “Cants espirituals per a ús del poble”. Amb un t

Segons s’explica, “Som germans” va ser publicat sobre un dibuix de la basílica de Sant Pere del Vaticà i unes fàbriques amb xemeneies fumejants, hi ha unes grans lletres d’estil modernista que diuen “Himne Obrer”, i a sota, amb lletres més petites, el títol: “¡Som germans!”

Segons Josep Lligadas “aquest cant es va escriure tenint al cap els himnes obrers que tan populars s’havien fet en aquella època, com per exemple “La Internacional”, i amb el desig de donar als obrers catòlics catalans una alternativa per expressar la seva manera de veure el conflicte de classes tan viu en aquells anys a Barcelona i a tot Catalunya. De fet, Lluís Millet defensava per aquella època la necessitat de “compondre cants verament per al poble, per al nostre poble en els moments actuals… En les primeres dècades del segle XX, el catolicisme català, fortament catalanista, té com a resposta davant la realitat obrera uns plantejaments que consisteixen a frenar qualsevol enfrontament, i fins i tot qualsevol afany pacífic de millora social, fiant-ho tot a les “bones obres”, les “virtuts”, la capacitat de “compadir els vells i els pobres”, les “obres de caritat”, la “dolça pau a la terra” i el defugir les “lluites i rancors”, la “guerra del treball i el capital”,  “l’enveja i el recel”. I és que l’objectiu és, fet i fet, “ser ben rics al cel”. És cert que això anava unit, per part d’alguns esforçats promotors d’un catolicisme més social, per unes crides, a vegades dures, als rics, perquè deixessin d’escanyar els obrers. Però no d’un acompanyament als obrers perquè lluitessin per la seva dignitat. (Per Josep Lligadas. Dll, 16/04/2018 a Una font que raja sempre)”

Segons l’escriptor local Martí Roger, en la majoria dels obrers hi regnava un gran anticlericalisme. Tot i així, diu que si alguna obrera o filla d’un obrer es casava amb un dependent d’escritori o amb un fabricant, i volia passar per senyora, començava a anar a missa i acabava per complir amb totes les obligacions que imposava la religió. (Martí Roger, 1911).

Curiós, molt curiós!

[5] BAIX EMPORDÀ Nº 22, 17-4-1910, PAG.4

 

Deixa el teu comentari

Name
E-mail
El teu comentari

Estigues al dia de les novetats. Inscriu-te a la meva newsletter
Acreditacions

Sóc guia de Turisme de Catalunya i Guia Acreditat del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

CONTACTE