PROGRAMA 1: “EL LOCK-OUT DE 1919”
PROGRAMA 1: “EL LOCK-OUT DE 1919”

Els que em seguiu en les meves rutes ja sabeu que el moviment obrer em tira molt i m’agradaria parlar-vos dels tancaments de les patronals obreres entre 1919 i 1920, que en tota la premsa de l’època van utilitzar la paraula “locouts” del terme anglès lock-out.

POSEM-NOS EN CONTEXT

Ens situem al 1919. Sortim de la 1ª Guerra Mundial. La indústria surera ha estat una de les industries més afectades per la guerra, patint una gran crisi. Durant la guerra molta gent ha perdut el seu lloc de treball, altres han vist reduït el seu jornal dràsticament i algunes fàbriques s’han vist obligades a tancar. L’11 de novembre de 1918 acaba la guerra i els obrers obrers esperen i exigeixen canvis, i demanden tan millores en les condicions de treball com millores salarials. Entre les demandes podem trobar:

  • Jornada de 8 hores.
  • Jornals mínim de 5 ptes homes i 3,5 ptes dones.
  • L’absolució del treball a preu fet.
  • Supressió del treball infantil a menors de 15 anys.
  • La reglamentació del treball de la dona i dels aprenents.

Però la situació no és gens fàcil,  Van passant els mesos, els obrers estan molt descontents i al veure que les seves demandes no són correspostes, el 22 d’abril, els obrers de 4 fàbriques: Pareras, Trefinos, Sagrera i Esteva, declararan la vaga.

El que possiblement no s’esperaven els obrers era que la patronal obrera contraatacaria, anunciant que si el 26 d’abril, o sigui, 4 dies més tard, no tornaven als seus llocs de treball, declararien el tancament patronal de totes les fàbriques de Palafrugell. I així serà.

Els obrers de les fàbriques estaran 17 setmanes – 4 mesos – sense treballar, 4 mesos als que se’ls aniran unint no només treballadors de fàbriques, sinó també d’altres sectors com recull el setmanari Baix Empordà l’11 de maig de 1919, en primera pàgina, sota el titular

ELS CONFLICTES SOCIALS – EL LOCK-OUT DE LA INDUSTRIA SURERA

Setmanari Baix Empordà (Palafrugell) 11/5/1919

Tots els articles escrits en aquesta primera pàgina, adjuntada com a imatge, reflecteixen la greu situació que es vivia. Comença així: Portem ja mes de quinze dies de conflicte obrer i cada moment que passa se aguditza mes el problema i les intransigencies i els apassionaments van fent mes difícil una solució que en els primers dies, podia ésser viable. […]”

També reflecteix l’indignació d’altres sectors productius que per solidaritat es van afegint a la protesta: “Dels rumors que al tancar la edició anterior recullirem, va confirmar-se el boycot que’ls obrers barbers havien declarat als fabricanls de la Societat Patronal, conflicte nou que el tacte i prudencia de les autorilats sapigueren aminorar, llevant-li la seva eficacia. Secundaren el boycot els mossos de café i en les entitats d’aquesta titllades de burgeses, com el «Circulo Mercantil» i el «Club 3 X 4 i picu», el servei tingué que fer-se únicament pel conserje, mentres que en les demés entitats i cafés particulars els mossos se negaren a servir als elements boicotejats. A conseqüencia de tots aquets incidents, el «Centro Fraternal» va restar des del dimecres sense cambrers, tinguent d’anar tot el servei -malgrat la gran concorrencia—a cárrec únicament del conserje.

Sense sous no hi ha diners, si sense diners no es pot comprar menjar. Els “locauteados” com apareixen anomenats tot sovint a la premsa obrera, busquen possibles sol.lucions per a poder fer front a les necessitats bàsiques. Curiosament el Setmanari Baix Empordà els anomenarà obrers en vaga:

El diumenge la Guardia Civil va sorpendre i disoldre una reunió clandestina que estaven celebrant els tenders de aquesta en el local de «La Primavera», taverna i tenda de comestibles, a l’objecle de tractar la petició que’ls havia sigut feta, d’admetre als obrers en vaga, per al pagament de les seves compres, bonos cambiables en metálic, acabat el conflicte, en la societat obrera de resistencia. Autoritzada una nova reunió el dilluns, els tenders acordaren no admetre aquesta forma de pago.

En la mateixa pàgina, trobem publicada l’acta de l’Ajuntament que tracten una instància presentada pels obrers en el que demanen el següent:

“Primer. Que l’Ajuntament discuteixi aquesta “instancia” en la primera sessió, no atenguent per aquesta única vegada lo que l’imposi el seu Reglament.

Segona. Que otorgui als firmants d’aquesta, tots els utensilis que serviren en la que fou «Cuina Económica Municipal” quins utensilis serán empleats i amb cura conservats per ells, corrent al seu carrec els desperfectes i demés que s’hi ocasionin.

Tercera. Que s’acordi qualque treball públic, aon emplear el major nombre de proletaris rebutjats.

Vos avencem mil mercés i vos desitjem molts anys de vida.

Palafrugell 6 de Maig de 1919.— Joan Arenay.—Joan Portier.—D. Luna ty.=J. Bastons.=Lluis Rodríguez. Pere Oliveras Serra.=Lluis Ferrer. —A. Jorge Dellonder.—Josep Ricart Cusí.=^Josep Ribas Lloverás.

Sembla ser que en aquesta sessió extraordinària va haver-hi molt poca concurrència de consellers, i així es fa saber durant la celebració del ple: Presidint el Sr. Grassot i els regidors Srs. Sagrera, Colom, Sendra, Casanovas i Gallart. Així va anar la sessió:

“Quan entrarem, estava enraonant el Sr. Sagrera en apoi de la instancia, fent obserVacions sobre el paragraf 4. El Sr. Gallart apoia plenament la instancia, proposa en quan al 3r. extrem la subvenció de 300 pts.-setmanals i en quan al 4rt. extrem proposa que se emplei la consignació del presupost referent a obres publiques, indicant ensemps la conveniencia que’s demani a tots els Ajuntaments de la comarca apoín als obrers de Palafrugell. El Sr. Casanovas també apoia la instancia, diu que amb tot i que te per viure no s’avergonyiria d’ anar a la cuina, parla del lock-out pronunciant lock-ut, lamenta la ausencia de les minoríes radical i de dretes (?), que respecta, no donant-lis cap ansia esser sols perqué essent tot Palafrugell republicà ells ja representen tot el poble. Després de varies rectificacions, el Sr. Sagrera demana que s’aplaci l’acord sobre el 4rt. extrem per 48 hores a l’objecte de que ell pugui estudiar i presentar un plan d’obres publiques. El Sr. Grasstl, qui va enraonar darrer, va felicitarse per l’humanitarisme demostrat pels regidors, afegint que sense ésser enemic de l’instancia, devía parlar clar perqué els firmants no diguessin que se’ls havía enganyat. Si en el presupost hi ha 12,000 ptes. per obres publiques, aquestes son nominals i no efectives, ja que degut a la crisi, la recaudacio es tant poca que fins es insufícient per a atendre aquelles necessitats que per manament de la llei tenen prioritat, son de pago ineludible. Prega als regidors prenguin nota amb tota serenitat d’aquestes manifestacions, afegint que ell está conforme en concedir tot lo possible, pero no vol que els firmanls de la instancia diguin que ‘Is han enganyat, prometent i votant una cosa que ell sab que avui no’s pot cumplir.”

Les setmanes varen anar passant i la situació era cada cop més insostenible, arribant a afectar al voltant de 6.000 persones directe o indirectament.

El 24 d’agost sembla ser es va arribar a una entesa entre patrons i obrers.  Però el desembre de 1919 es torna a produir un nou locaut que no s’atura fins a finals de gener. Aquest segon locaut, segons explica Santiago Hernàndez a “Palafrugell i el suro” obeïa a les instruccions donades des de la Federació Patronal catalana per contrarestar la pressió que a Barcelona oferia el moviment obrer.

A Manufacturas del Corcho S.A., coneguda popularment com a Can Mario, 5 dies abans de Nadal i encara no havent-se recuperat de l’anterior lock-out, passa el següent avís als seus treballadors (foto adjunta):

Avis Manufacturas del Corcho S.A. 20/12/1919<br /> Font: Arxiu Municipal de Palafrugell
Avis Manufacturas del Corcho S.A. 20/12/1919
Font: Arxiu Municipal de Palafrugell

AVISO: A causa de la anormalidad de las actuales circumstancias, la dirección de “Manufacturas del Corcho S.A.” se ve precisada a cerrar sus fábricas, a partir despues del 27 del corriente mes. En consecuencia, por el presente aviso participa a todos sus obreros que quedan despedidos, pudiendo trabajar hasta la citada fecha.

Palafrugell, 20 diciembre 1919

El 10 de juliol de 1920 trobem una circular que ens indica que la lluita segueix i que el conflicte entre les dues classes socials va per llarg (foto adjunta):

 

 

 

Circular A los Obreros 10/07/1920 Palafrugell. Font: Centre de Documentació Ramír Medir.Museu del Suro
Circular A los Obreros 10/07/1920 Palafrugell. Font: Centre de Documentació Ramír Medir. Museu del Suro de Palafrugell.

A LOS OBREROS

Creía la bruguesia catalana que después del locaut, la organización Sindicalista habría desaparecido del mundo de los bobos; y ya podrían dijerir tranquilamente. Y con ellos lo creían los malvados y algunos también cándidos obreros. Pero hete aquí que el día 11 y 12 del corriente y en el Centro Fraternal, la fuerza de la Organización Obrera de la Provincia dará señales de una vitalidad hasta hoy nunca alcanzada, y acordarà nuevas tácticas, y tomará orientaciones para continuar la lucha con más tenacidad si cabe la adoptada hasta el presente.

Por medio de sus delegados los obreros de la provincia dejarán ver su potente y avasalladora fuerza tanto moral como material. 

A todos os interesa, por igual, los acuerdos que se tomen, por lo tanto, os invitamos a que acudáis todos a la Asamblea.

Para todos los buenos habrá un puesto, para los traidores el desprecio.

La Comisión Organizadora.

Nota: La Platea es exclusivamente para los delegados.

Palafrugell, 10 de juliol de 1920.” 

LA LLUITA CONTINUA!

Aquest és el trosset compartit d’aquesta setmana. Espero que l’hàgiu trobat interessant i que tingueu ganes de conèixer la següent història.

La setmana vinent “EL PACTE DE FAM”.

 

 

 

 

 

Deixa el teu comentari

Name
E-mail
El teu comentari

Estigues al dia de les novetats. Inscriu-te a la meva newsletter
Acreditacions

Sóc guia de Turisme de Catalunya i Guia Acreditat del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

CONTACTE