LA LÍNIA P, EL SECRET MILITAR DE FRANCO A L'EMPORDÀ

La idea era construir cap a uns 10.000 búnquers des d'Euskadi fins a Cap de Creus, i se’n van acabar construïnt la meitat. La majoria d'ells concentrats on les muntanyes eren més baixes, essent Catalunya i concretament l'Empordà el lloc on s'en concentren més.

Va ser construïda per soldats que feien el servei militar forçós i per presoners republicans.

Segons diuen el cost va suposar 9 vegades el cost del Valle de los Caídos, i no es va arribar a ffer servir mai. No es van armar ni es van posar les portes blindades, que esperaven a Figueres a ser transportades i col.locades en cas d'invasió.

Trobem búnquers en cruïlles de camins, en punts elevats estratègics, en ribes de rius, en colls entre muntanyes i a la vora de les carreteres. Cada espai té la seva funció.

“Els anomenats Centres de Resistència eren el conjunt de fortificacions construïdes per tal que un batalló (600 homes) pogués assumir el control defensiu de cada una de les zones concretes amb què era dividit el territori d’un sector.” (ALFARO GIL, Joan Manuel, i Pablo de la FUENTE, Dues hores...als búnquers de la Jonquera, Girona, Les Fortaleses Catalanes, 2008. P. 42).

A Catalunya consten 100 centres de resistència, 20 a l'Aragò i 56 entre Navarra i País Basc. Cada nucli de resistència podia tenir de 80 a 100 obres. 

Hi havíen 5 tipus d'assentaments:

-       Assentament de comandament o d’observació (en punts elevats),

-       Assentaments a cel obert (per a metralladores antiaèries i morters. situats en parts elevades)

-       Assentaments d’artilleria (els més grans, amb canó antitancs o d’infanteria. en punts estratègics, sobretot carreteres)

-       Assentaments de combat (per armes automàtiques. els més nombrosos i camuflats)

-       Assentaments de refugi (excavats a la roca per donar aixopluc a la tropa o als queviures i municions)